Joan Roma

PRIMER REHABILITAR, DESPRÉS CONSTRUIR. Que el problema de l’habitatge ha de ser una de les principals prioritats de qualsevol govern, és una evidència, vistes les necessitats, però hauríem de tenir clar quina és la situació de partida per iniciar el camí de la solució. I aquí, tant penso en els ajuntaments, com en les CCAA, com el govern central. Només, amb una actuació conjunta, podrem resoldre el problema en un termini raonable de temps, Abans de continuar, sempre és bo veure què ens diuen les xifres. Xifres extretes d’organismes de total credibilitat: Institut d’Estadística de Catalunya ( IEC) o del Institut Nacional d’Estadística ( INE). Mirem-les. A Catalunya, de 3.915.127 habitatges, en tenim 418.612 buits. A nivell de tot Espanya, hi ha 3,4 milions, buits, dels quals 75.000, a la ciutat de Barcelona. Sí, sí, son xifres brutalment elevades quan en necessitem centenars de milers per a cobrir les necessitats. Així, doncs, conegudes les existències, perquè no parlem més, o simplement, perquè no posem damunt la taula, una primera prioritat: recuperar, rehabilitar, posar en el mercat sinó tots, almenys la major part dels habitatges buits ? Segur que hi ha uns milers de difícil recuperació, però les xifres també ens diuen que la majoria son fàcilment habitables. Per aquí, és per on hauríem de començar. Mireu, molts caps de setmana, des de fa anys, em dedico a voltar pel país, amb visites sovintejades a les capitals de comarca. Ara mateix, podria enumerar una dotzena llarga de capitals amb multitud de cases deshabitades, en totes elles. I no pensin vostès, en barris perifèrics, o en cascs antics poc habitats o degradats, no, no en ple centre de la ciutat. I sinó animo a visitar i comprovar-ho a Berga, Ripoll, Vic, Puigcerdà, La Seu d’Urgell, Manresa, Igualada, Olot, etc. Per descomptat que en aquesta llista hi podria afegir centenars de pobles petits i mitjans que tenen semblant situació. Aleshores, perquè no actuar primer en aquest àmbit ? Perquè Generalitat i Govern Central no es poden d’acord per dotar tots els ajuntaments de fons extraordinaris per a la compra i rehabilitació d’habitatges i cases abandonades ? Aquesta via ,és molt més ràpida i eficient que la de noves construccions. Tots sabem que tenir solars buits, destinats a habitatge, suposa terminis de tres a quatre anys, com a mínim, per veure-hi edificis construïts, a punt de ser habitats. Molt lent, molt. Però, és que la rehabilitació mou un munt de sectors, amb la conseqüent creació de llocs de treball. I, sobretot entra en el marc de “primer reaprofitar, abans que construir de nou”. Es indignant, tenir centenars de milers de pisos i cases abandonades , i només pensar en noves construccions. Es que els donaríem nova vida i milloraríem places i carrers de pobles i ciutats amb reformes imprescindibles perquè sinó, estan destinades a la decrepitud i finalment a l’enderroc. I, repeteixo, la buidor no és només en pobles petits i mitjans, és que afecta les grans ciutats. Si a Barcelona manca habitatge, com podem quedar impassibles davant la xifra de 75.000 habitatges buits? Però, el mateix INE ( 2021) ens diu que Terrassa té un 9,5%, per davant de Barcelona, o Badalona, un 8,4%, Sabadell un 6,1%, Hospitalet un 7,4%. En resum, la primera i principal actuació hauria d’anar destinada a la compra i rehabilitació de cases i habitatges buits. A continuació, compra i adequació dels habitatges de la SAREB, i finalment obra nova, començant per solars de propietat pública, per destinar a habitatge, a preu assequible. Amb aquesta gradació d’actuacions es podria anar més ràpid i més lluny que només pensar en obra nova. Les necessitats son urgents, doncs, comencem pel més ràpid de fer.