Joan Roma

PÀGINA GIRADA. Si com candidat, Salvador Illa, proclamava voler “girar pàgina” als desastrosos anys del procés; passat, el Debat de Política General, podem afirmar que la “pàgina ha estat girada”, i ben girada. Ha estat molt interessant i sobretot pedagògic, aquest Debat perquè ha mostrat la millor o pitjor cara de cada partit. Es lògic, puix era la gran ocasió per a demostrar lideratge, fortalesa, coherència i perspectives de present i futur. El clar guanyador, ha estat Salvador Illa, en la doble condició de president i líder d’un partit fort, conjuntat i cohesionat, capaç d’ampliar presència governamental, amb components d’altres partits o moviments que, temps enrere, havien tingut la seva rellevància, en el centre de la política catalana. Si algú hi vol veure la figura de pal de paller, no anirà errat. El nou Govern representa aquest ampli espai, bona part del qual es troba orfe de representació. I és que feta la presentació del programa de govern, s’esperava la intervenció del representant de Junts, per veure si realment volen ser alternativa o es conformen en picar de peus i posar adjectius a totes les propostes del Govern, sense aportar-hi formules innovadores i engrescadores. En aquest cas, el portaveu provisional, Albert Batet, va fer un pobre intervenció, similar a les que ens té acostumats, Míriam Nogueras, a la tribuna del Congrés de Diputats. No acaben d’assumir la pèrdua de bous i esquelles, precisament per la manca de coherència i lideratge. No entenen que el temps dels grans embats verbals, de les propostes enganyoses i de les fugides cap enlloc, han passat. Dir i insistir en un imaginari exili, d’unes persones que van fugir vergonyosament, només convenç a la gent més propera, però ha deixat de ser verídic per a la majoria de catalans. Es més, som molts els que no els trobem a faltar i si decidissin quedar-se a viure allà, no ho veuríem gens malament. Van causar grans mals, no ho han reconegut ,i no els queda res més per aportar. Son figures del passat. D’aquí l’interès per aquest Debat perquè suposa iniciar una nova etapa, centrada en resoldre els problemes de la gent. I qui millor per fer-ho que un gran nombre de responsables que han estat al peu del canó, en multitud d’ajuntaments de Catalunya, Tenir, en els tres nivells de l’administració, alcaldes i regidors, però també alguns funcionaris d’alt nivell, suposa treballar amb bona part de la formació ja feta. I, estar acostumats al treball en equip. Per alguns pot semblar no gaire important, però, ho és, i molt. Aconseguir en pocs dies, elegir perfils adequats, substituir-los a casa seva, per a integrar-los en una nova estructura, és la base d’un Govern, amb les idees clares de cap on anar i com fer-ho. Per a mi, i estic convençut que per a centenars de milers de catalans, ha arribat l’hora de veure la feina d’ un govern sensat, ben format, coherent i amb un programa ben definit com per poder treballar els propers anys. Les propostes presentades i aprovades son ambicioses, alhora que realistes. Ara, els partits hauran de prendre posició i decidir si el proper pas, el del pressupost, li donen suport. Aquí, tots ens hi juguem el futur, després d’anys de perdre el temps. Toca recuperar els esforços perduts i posar-nos al capdavant del progrés.