Joan Roma

LIDERATGES RECREMATS . Està vist que moltes persones no tenen cap esperit crític, ni consciència del que han dut a terme, a nivell individual o col•lectiu. No miren enrere, i si ho fan, no hi veuen cap motiu per l’auto reflexió, i encara menys per a la autocrítica. I, per descomptat, cap voluntat per demanar perdó pels errors comesos, o pels enganys i falsedats, de les quals n’han estat protagonistes. Dic això, davant les properes convocatòries de congressos per part d’ERC i Junts. Ja no parlo de les CUP, perquè viuen i actuen en un món paral•lel, difícil d’entendre pels no iniciats. Ara bé, parlant de dos partits importants, a nivell institucional i territorial, sobta no hagin entès el missatge que els catalans els han enviat en els darrers anys. La rauxa creada, impulsada i viscuda durant deu o dotze anys, ha donat pas a una etapa de seny o si voleu de prudència i normalitat que pot durar anys, molts anys. Pretendre retornar al passat, quan aquest ha estat desastrós, no sembla estar en els ànims ni les voluntats de la immensa majoria del poble català. I, en el meu cas, quan parlo de “poble català”, em vull referir als vuit milions de persones que viuen i treballen en el nostre país. Hi ha molts polítics, de la banda independentista, que encara no han copsat el canvi radical que ha suposat augmentar la població amb onades de nous vinguts que s’han afegit als qui ni volíem trencar la legalitat, ni volíem anar pel pedregar, per molt que se’ns digués que al final del recorregut trobaríem una mena de paradís terrenal. Aquella fugida endavant, creada i impulsada per una colla d’il•luminats i eixelebrats, va culminar amb un rotund fracàs. Perquè alguns no ho volen acceptar ? Perquè alguns creuen poder continuar un camí cap enlloc ? Doncs, perquè viuen en una bombolla artificial ,envoltats d’aduladors i buscadors de poltrones, als quals ben poc els importa la realitat del país i dels seus ciutadans. Si fossin conscients del mal produït, i de les ferides obertes, veurien que poden guanyar els seus congressos i ocupar grans càrrecs, però comprovaran que la gent els ha perdut respecte i credibilitat. No volen retrocedir, ni tornar a ser enganyats. Volen mirar endavant, corregint desajustos o injustícies, però mai per la via de la rauxa sinó del diàleg, la negociació i el pacte. Per això, trobo desubicats personatges com Oriol Junqueras, en una ERC trasbalsada pels mals resultats, però encara més per funcionaments interns, incomprensibles, en un partit històric com aquest. La gent vol girar pàgina. Més ben dit, ha girat pàgina i vol veure cares noves, amb nous projectes i fent autocrítica del passat. I si això es pot dir d’ERC, molt més hem de dir de Junts, on hi ha personatges nefastos en la nostra història que han deixat una desastrosa petjada en la vida col•lectiva. Un mal president, com Puigdemont, durant i després del seu mandat, és impensable pugui trobar encaix , com tampoc tots els qui el van seguir o es mantenen al seu entorn per veure què en poden treure, a nivell individual. Es diguin Turull, Rull, Comín, Puig, o Borrás, son persones i imatges d’un passat desastrós pel país. Poden ocupar càrrecs, i poden ser votats pels més fanatitzats, però és impensable trobin la confiança del poble català. Representen el que no volem repetir. I no ho han entès.