Joan Roma

LA CATALUNYA IGNORADA. Res pitjor per a un polític que no conèixer bé el país que governa. O pitjor encara, inventar-se’l perquè respongui a les seves expectatives i ambicions. Sincerament, bona part del procés demostrà desconeixement, ignorància i grans dosis d’inconsciència. Ho dic, a la vista de discursos i manifestacions que deixen perplex a qui les escolta. Tard o d’hora, la realitat s’imposa, però entremig els errors i conseqüències poden ser greus. Han estat greus. Mireu, per estar al cas dels canvis, convé tenir les antenes posades en diversos elements fonamentals. Alguns, encara estan en la Catalunya dels 6 milions, mirant cartells de propaganda, amb el lema “som 6 milions”. Ja en aquell moment, molts polítics del món nacionalista, no eren conscients del que això significava. Tenien en el cap i vivien en un entorn de deu o quinze anys enrere, en que tothom es coneixia i existia una llengua i cultura, molt de casa: tradicional i habitual. En pocs anys, tot ha canviat de forma profunda. No solament perquè ja no som sis, sinó vuit milions, sinó perquè portem molts anys en que la llengua, cultura, tradicions i costums han anat donant pas a altres formes, vingudes d’arreu del món. Jo mateix ,quedo parat de moltes realitats, quan en sóc informat per alcaldes, regidors, diputats d’aquí i d’allà, o per dirigents d’entitats de tota mena. Ara l’IDESCAT, està fent una nova enquesta, els resultats de la qual tindrem a finals d’any. Mentrestant, mirem la darrera de 2021, i comprovarem com el català era llengua habitual per un 36,1% de la població, en contrast amb el castellà que era d’un 48,6%, però és que des d’aleshores fins avui dia, caldria afegir-hi nombrosos col·lectius que parlen un centenar llarg de llengües, algunes, amb pocs parlants, però d’altres amb centenars de milers. Afegit al tema de la llengua, hi ha realitats que no s’han volgut veure ni tenir en compte. Aquest any, la Feria de Abril, ha superat la 51 edició, i ha superat els 1.200.000 visitants. No teòrics, com les d’algunes manifestacions independentistes, sinó reals perquè per raons de seguretat, tots han estat registrats. La vida d’entitats, cercles, agrupacions, germandats, confraries, etc, es poden comptar per desenes, amb molts milers, fins i tot ,desenes de milers de participants. Son catalans de tercera generació que han agafat el relleu dels seus pares i avis, i mantenen la fidelitat, al costat d’altres que poden ser originàries d’aquí. Aquesta barreja de llengües, cultures, tradicions, properes o llunyanes s’han de tenir molt en compte quan es parla del “poble català”. Cap de les entitats ( ANC , Òmnium) ni els partits independentistes poden parlar en nom del “poble català” perquè, aquest, és molt divers i transversal. En el moment àlgid del procés, podien representar un màxim de dos milions de persones ( menys d’un 25% de la població total), que ha anat baixant en els darrers anys fins situar-se proper al 20%, amb tendència a continuar baixant. Aquesta, és la pura realitat i qui es vulgui limitar a pensar que té al darrere tot un poble, veurà que només té una petita part. Així és Catalunya, no n’inventem una altra.