Joan Roma

FALSEJAR I MENTIR, TÉ CONSEQÜÈNCIES. Durant anys, molts anys , ha estat habitual falsejar les xifres de participació a tota mena d’esdeveniments, concentracions, manifestacions i , fins i tot consultes. Hi havia una total impunitat perquè ningú s’atrevia a plantar cara i donar les xifres reals. No sé si recordareu la creació d’una entitat de voluntaris, sense afany de lucre, que va creure possible exercir la feina de calcular la participació, en tota mena d’esdeveniments, amb total autonomia i professionalitat. Bé, al cap d’un parell d’anys, va haver de plegar perquè l’acusaven de tota mena de mals i falsedats, simplement perquè les seves dades contrastaven amb les dels promotors i això, no podia ser. Doncs bé, ho he dit en escrits anteriors, que a Catalunya no hi ha hagut mai, al llarg de la seva història, cap concentració ni manifestació que arribés a un milió de participants. Mai. Ho dic després d’anys de seguir les xifres, i demanar la procedència. Al final, cap organisme ni persona oficial, se’n feia responsable. Els organitzadors no acceptaven xifres reals que eren molt altes, però que ells consideraven insuficients. I és clar quan algú té en el cap xifres espectaculars, les vol posar en els mitjans de comunicació, i si, aquests no son molt rigorosos, les accepten i ja està. Aquest greu error l’han comès, gairebé la totalitat dels mitjans de comunicació, amb unes poques excepcions. Faig aquest pròleg, a la vista de les xifres de la darrera Diada, en que ja ni l’ANC ni Òmnium, ni els partits independentistes, s’han atrevit a rebatre els pronunciaments de les policies locals. Han acceptat les 60.000 de Barcelona i els pocs milers en la resta de ciutats on s’havien programat manifestacions. Sumades totes, no arribaven a les 70.000. Res a veure amb les xifres dels anys de procés. Però, és que molts anys enrere, se n’havien fet, amb 200, 300 i 400.000 que creien poc importants, quan en realitat, moure aquest volum de persones, és un èxit immens. El problema de falsejar i mentir és que obliga a continuar la trajectòria, i aleshores tot es perverteix. A la Diada de 2012, els entesos donaven xifres d’entre 600 i 700.000, participants. Si els organitzadors haguessin estat honestos, haurien acceptat aquestes xifres. Suposaven un immens èxit, però no, no en tenien prou i volien vendre una xifra impensable, per impossible. Es així com van exigir posar la de 1,6 milions. Penseu que aquesta era la població que tenia i té , Barcelona. Una exageració com aquesta, va comportar que a l’any següent no es podés acceptar una xifra menor, i aleshores es va donar la de 1,8 milions, fins arribar l’any posterior als 2 milions. Es a dir, un terç de tota la gent que vivia a Catalunya, en aquell moment. Per arribar a una xifra com aquesta, tota la ciutat, hauria col•lapsat. Els carrers i places que es van omplir, haurien d’haver-se multiplicat per tres o quatre per encabir-hi tothom. Impensable per impossible. Tornem al principi. La Diada d’enguany, és evident que ha estat minoritària, però no tant com han hagut d’acceptar perquè les falsedats d’aquells anys, han passat factura. Si en comptes de vendre milions de participants, haguessin venut centenars de milers, o desenes de milers, el fracàs no hagués estat tant contundent. En fi, la dita popular ja exposa que s’agafa abans un mentider que un coix. De tant mentir, ara es recullen les conseqüències. Però, és bo, és saludable, explicar que tots els anys del procés es varen aixecar sobre un munt de mentides i falsedats. Fins i tot exagerant participacions que es multiplicaven per tres i per quatre. Ningú qüestionava les mentides perquè tothom se les volia creure. Fins que la realitat és tant, tant evident que ja no es pot amagar. Aquí hem arribat.