Joan Roma

COM TRACTAR ADULTS QUE ES COMPORTEN COM NENS ? Diria més, que és comporten com nens malcriats. Cada sessió al Congrés, al Senat o en el Parlament de Catalunya, em transporta als meus anys d’alcalde i/o parlamentari. No han passat molts anys, però , a vegades sembla una eternitat, per com han canviat fons i formes. Ningú es pot arribar a imaginar, el cost de les pèrdues, per no disposar de majories suficients com per poder tirar endavant l’acció de govern. Passa en petits ajuntaments, com no ha de passar a nivells molt més grans ! Poder planificar a mig i llarg termini, tenir la seguretat de que el que es programa es podrà dur a terme perquè es disposa de la força suficient, és un luxe, en els temps que corren. I és que qualsevol projecte de dimensió mitjana, pot necessitar de dos o tres anys de preparació, i dos o tres anys d’execució. Si entremig hi ha negociacions que s’eternitzen, tot s’allarga fins extrems desesperants. Ningú s’estranyi quan es parla de coses començades vuit o deu anys enrere...que encara no han trobat l’acord final, com per poder-les dur a terme. Es desesperant i alhora produeix desànim en els polítics, encarregats de negociar i planificar, i allunyament per part de la població afectada. Si passegem per Catalunya, ja no em fico amb altres territoris, veurem un munt de projectes inacabats. Des d’escoles i instituts, passant per hospitals, biblioteques, continuant per carreteres, principals i secundàries, o per trams de metro que es van començar vint anys enrere i encara no s’han culminat. Perquè ara, és més freqüent que no pas abans? Quan dic abans, em refereixo a deu o quinze anys enrere. Quan dic ara, vull dir, en els darrers set o vuit anys, coincidint en el procés i post procés, durant el qual multitud de càrrecs institucionals han jugat a la frivolitat i contemporització. Ha perdut valor, la paraula donada, o els compromisos amb la gent i el territori. S’ha passat a dir i fer el que convenia ,a l’interès general, per defensar el que convenia al partit o al moment. Poca serietat i poca preparació, formen part d’aquest moment, en el qual es pot dir que sí, avui, i dir que no , o potser, demà passat. El grau d’infantilisme és increïble i les raons per posicionar-se sobre qualsevol tema, per important que sigui, és brutal. Es igual el tema que tractem. Si cal impulsar l’energia eòlica, la solar o la marítima, sempre sortirà algun partit, algun grup o col·lectiu que s’hi oposarà. Els arguments, si no es tenen, s’inventen, però toca impedir-ho. Per això tot es retarda, es complica, s’encareix i sobretot es fa inviable quan els obstacles fan impossible el projecte proposat. Tenim el país ple d’objectius fracassats. Planyo els responsables de projectes quan s’han d’enfrontar a formacions, suposadament adultes però que es comporten com nens malcriats. Perdran temps i nervis si és que al final se’n surten. Tinc clar que és hora d’entomar els temes bàsics, i tirar endavant, sense permetre boicots que només tenen per objectiu interessos particulars, o posicionaments partidistes que no pensen en el país i la gent. Les prioritats, han de superar aquestes adversitats. Massa temps hem perdut frenant o congelant inversions de vital importància.