Joan Roma

BERGA, LA CIUTAT IMMÒBIL. Ha passat ja, un any i mig de les darreres eleccions municipals, les dotzenes de la democràcia, recuperada l’any 1979, a nivell local. Mirant enrere, la feina feta per tots i cadascun dels consistoris, ha estat immensa. Qualsevol veí, de qualsevol poble, si tanca els ulls i rememora com tenia el poble els anys 80 i com el té ara, segur que afirmarà que la transformació ha estat enorme i que ja toca, renovar, modificar o substituir algunes de les primeres infraestructures, equipaments i serveis. Estem a 45 anys, d’aquell abril del 79, en que la primera fornada d’alcaldes i regidors, van iniciar la seva trajectòria. Hi havia tant per fer, que el problema era fixar prioritats, ordenar-les i començar a resoldre-les. Pocs recursos, poca formació, poca pràctica, i totalment mancats d’equips jurídics, tècnics i econòmics, però com en tot, quan s’hi posa interès i dedicació, les barreres es van superant i poc a poc, els reptes es van convertint en realitats. Es evident que trobar estabilitat i bona entesa entre els equips de govern i l’oposició, és un element important a l’hora de poder planificar i executar els plans concrets. Aquí, cada alcalde, cada equip de govern, havia de saber tractar i gestionar, per arribar a bon port. Si mirem la situació actual de cada municipi, entendrem com d’eficients van ser aquells primers equips de govern, i els que els van seguir. Doncs bé, en el cas de Berga – capital, el resultat d’aquesta llarga etapa, ha estat decebedor, molt decebedor. Fa 45 anys que entro i surto de la capital, i em faig creus del poc que ha canviat en alguns dels trets més rellevants. El contrast amb altres pobles i ciutats, però molt especialment amb totes les capitals de comarca de l’interior de Catalunya, és brutal. Totes les altres han estat renovades, remodelades, modernitzades en multitud d’aspectes fins el punt que costa d’imaginar com eren decennis enrere. No és aquest el cas de Berga, perquè els seus canvis, modificacions i modernitzacions han estat mínimes. Costa d’entendre tant poca eficàcia en l’acció de govern quan tots els ajuntaments han tingut immenses ajudes a la seva disposició procedents de les altres administracions, dites superiors. Tots han rebut ingents quantitats de diner de la Diputació de Barcelona, també de la Generalitat si s’han sabut espavilar , o del Govern central, i en els darrers anys, també de la Unió Europea. Tenir projectes a punt, és essencial per a repartir-los per totes aquestes administracions, recollir els fruits, i posar-los en marxa. Arribar i marxar cada dia, durant anys, molts anys, sense veure grans transformacions, és frustrant. Molt frustrant i incomprensible perquè conec les opcions i he vist, el fet per altres capitals. Què falla ? Què ha fallat a Berga ? Sense cap mena de dubte els equips de govern. Ha faltat formació, dedicació i ambició. Han entrat amb pocs ànims, i han decidit no embrancar-se amb cap gran projecte. Superar el dia a dia, sota el principi de “qui dia passa, any empeny”. I ja està. El resultat el tenim a la vista. Aviat arribarem a meitat de mandat, i els deures estan per fer. Les mancances de vint o trenta anys enrere, continuen vigents. Llàstima perquè els grans reptes precisen grans equips. No els tenim.