Joan Roma

QUÈ HAGUÉS PASSAT, SENSE APLICAR EL 155 ? Les entitats i partits independentistes, repeteixen com un “mantra”, acusacions contra els partits que varen votar a favor ,de l’activació de l’article 155 de la Constitució ,per parar la deriva antidemocràtica del govern de la Generalitat, l’any 2017. Remarco el terme “antidemocràtica”, perquè el que havien dut a terme, els dies 6 i 7 de setembre, en el Parlament de Catalunya, suposava la vulneració de l’estat de dret, i aquest fet, en un estat democràtic, no pot ser acceptat ni tolerat. Tocava, doncs, activar aquest ressort de la Constitució que tenen totes les Constitucions, dels estats democràtics del món. No som cap excepció. Vaig acceptar aquell acord, aleshores, com l’accepto ara, anys després. De fet, sempre he criticat que no s’activés el matí del 8 de setembre. Ens haguéssim estalviat un munt de problemes posteriors. Però, vaja, sempre és millor tard que mai. Abans d’entrar en matèria, em permeto donar una informació que va quedar amagada per tots els conflictes i daltabaixos que varen seguir a la decisió, i que cap dels contraris, va gosar posar-ho en valor. Ho explico. El Govern de la Generalitat, ha estat molt mal pagador, en diferents etapes de la seva existència. En molts períodes, ha gastat més del que ha ingressat i això l’ha obligat a contraure crèdits, o esperar a rebre transferències estatals per a pagar als seus proveïdors, però també als ajuntaments. Precisament ,en els anys del procés, la Generalitat pagava amb grans retards, cosa que provocava greus problemes en la gestió diària dels ajuntaments. Doncs, bé, amb l’activació del 155, el govern de la Generalitat, sota la presidència en funcions de Mariano Rajoy, el qual va delegar en la vicepresidenta, Soraya de Santamaria, va decidir liquidar deutes. El resultat fou espectacular. En dos mesos, es van fer transferències per desenes de milions, a totes les entitats locals, amb una satisfacció mai vista, per part dels que les rebien. Això sí, silenci absolut, per evitar crítiques dels independentistes radicals. En el meu cas concret, recordo que el mateix dia, vaig comprovar l’ingrés de catorze subvencions, de diferents imports i procedències. Posat en contacte amb altres alcaldes, tots vam celebrar la gran decisió. Ho dic, perquè aquesta conseqüència directa, s’ha exposat en molt pocs llocs i moments. Un altre efecte fou, la total submissió i obediència de tota l’administració de la Generalitat als responsables de la gestió del 155, a Catalunya. Cap ni un dels 114 alts càrrecs, ni cap ni un dels milers de funcionaris de la Generalitat va impedir o va posar traves a les seves decisions. Una mostra clara de que es deia una cosa, i se’n feia una altra. Per últim, vull també exposar, per contradir als opositors a l’aplicació del 155 que el Govern de la Generalitat no tenia futur, perquè havia perdut el principi de legalitat i autoritat. Voler continuar, després de tot el dut a terme, hagués portat centenars d’ ajuntaments, a no acceptar l’autoritat d’un Govern que havia sortit de la legalitat. Tampoc haguessin seguit, la majoria dels Mossos d’Esquadra ,ni desenes de milers de funcionaris. Impossible governar, en aquestes condicions. El mal menor, fou la convocatòria d’eleccions i de fet, cap partit s’hi va oposar. Es més, tots hi van participar. Qui digui que no s’havia d’aplicar el 155, desconeix la realitat del moment.