Joan Roma

PARLEM D’IMMIGRACIÓ ! Ens trobem en una curiosa situació com la de necessitar immigrants, i tenir sectors, clarament en contra, de deixar-los venir. Es evident que el desitjable seria poder ordenar, programar i planificar les entrades, mitjançant contractes, en funció de les necessitats de cada àmbit i sector, però la situació en multitud de països ,motiva l’expulsió d’una part de la població. Tenen només dues alternatives: quedar-se i morir de gana o víctima de les guerres internes, o fugir a la recerca de supervivència i treball que permeti enviar ajuda als que es queden. Es important conèixer la realitat mundial, abans de parlar d’immigració. I és vital fer el seguiment de la realitat dels nous vinguts, abans de culpar-los de multitud de problemes, la major part dels quals distorsionats, modificats o directament falsejats. Fer córrer mentides i dades falses, fa un mal terrible perquè imposa un doble càstig sobre persones que han passat mil perills i desgràcies per aconseguir arribar a casa nostra. Per això, res millor que el contacte directe per explicar la realitat del que passa. En el meu cas personal, aquest setembre farà vint-i-cinc anys que tinc contacte directe amb la immigració, degut al meu treball com voluntari de Creu Roja, a la comarca del Berguedà. Durant quinze anys, vaig exercir de professor de català per a immigrants, en general, i ara porto nou anys de professor de castellà, en el Centre Internacional per a Refugiats, a Berga – capital. Es, des d’un lloc com aquest ,on es pot veure la realitat de la immigració. Qui arriba, com arriba, i quines aspiracions tenen. D’entrada, tenir en compte que Espanya acull desenes de milers de refugiats de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Molts d’aquests desplaçats ja no tornaran perquè han perdut bens i familiars, de manera que ens toca acollir-los i facilitar-los al màxim la integració. Però, algú pot pensar que excepte aquesta guerra, i la d’Israel contra palestins, ja no en queden d’altres. I no, no, en el món hi ha un gran nombre de guerres, sota el nom de conflictes que produeixen víctimes diàries i desplaçaments de grans col·lectius. Aquests milions de desplaçats, i els que estan en zones properes, no tenen altre remei que fugir, cap a zones més segures, primer, i tot seguit cap a llocs més llunyans per buscar-se la vida. Aquí ,és on entra Espanya, quan arriben a les nostres costes. Cada mes, cada any, onades de fugitius toquen terra, i demanen ajut. Per humanitat, per solidaritat, toca ajudar-los i quan més i millor els ajudem, millors resultats obtindrem. I no hem de pensar només en els que arriben del continent africà, n’arribem molts també de Llatinoamèrica, on hi ha diversos països en que la vida i treball han esdevingut impossibles. I a tots ells, hem d’afegir altres indrets amb poc futur que simplement venen a la recerca d’un futur millor, tal com vam fer milions d’espanyols, els anys 60 i 70. Però, el que vull deixar clar, és l’enorme interès en aprendre idioma, costums, obtenir formació ,per a tot seguit, buscar feina i pis, per iniciar una nova vida. Volen treballar, amb el que sigui i com sigui per tenir unes mínimes condicions de vida, però sobretot per estalviar i poder enviar diners, a les seves llunyanes famílies. Moltes d’elles, podran sobreviure gràcies a les trameses que rebran. Així que tots tenen clar que la millor integració és la que facilita l’idioma, o els idiomes en el cas nostre, i no produir ni provocar cap incident que pugui posar en perill l’obtenció del permís de treball i residència. I, puc assegurar que els treballs que busquen i duen a terme, suposen resoldre els immensos problemes de les empreses per trobar treballadors d’aquí. Que ningú s’inventi històries, perquè la realitat la coneixem i seguim des de fa molts anys, els qui estem en permanent contacte amb la immigració.