Joan Roma

SENSE ELLS/ELLES, RES SERIA POSSIBLE. Hem passat ja grans festes i altres esdeveniments. Aviat, en vindran d’altres, de cada poble o ciutat, enllaçant de nou amb les de Nadal i Reis, totes elles donant vida al calendari festiu, associatiu, cultural, religiós, o esportiu. Tot sembla funcionar amb un engranatge rodat, sense més complicacions, pendents només, de si fa sol o plou. I no, no és això, en absolut. Sense milers i milers d’homes i dones, que aporten el seu gra de sorra a cadascuna de les activitats, res seria possible. He estat més de trenta anys, de membre i/o coordinador d’una comissió de festes, o ajudant en altres esdeveniments culturals / tradicionals, i puc donar fe, que per molt que un ajuntament o qualsevol altra institució, posi infraestructures, equipaments i serveis, sense aquests voluntaris, les activitats no serien possibles. I no parlo, només, de les “grans feines”, no, no, totes son importants, perquè tant essencial és que algú prepari l’allioli, d’un esmorzar, com qui plega i renta els plats, o neteja l’espai, fet servir. Hi ha petits detalls que molta gent desconeix, responsabilitat de persones que no surten en cap programa ni son esmentades públicament, i tanmateix permeten desenvolupar l’acte o l’activitat amb l’eficàcia volguda. I és que qualsevol esdeveniment, per petit que sigui, requereix de moltes mans. Moltes vegades, a hores en que la gent vol descansar o simplement vol gaudir en família, i costa deixar-ho tot, perquè uns altres puguin gaudir de la festa. He estat tants anys, en tota mena d’activitats, que cada vegada valoro més aquestes feines poc conegudes i poc reconegudes com per reivindicar la seva importància i aconseguir, d’una manera o altra que passin a ser públiques. Tots podem enumerar , a cadascun dels nostres pobles i ciutats, noms de persones que s’han encarregat, sense cap contrapartida, de que els uniformes dels Reis, la vestimenta d’un esbart, els equipaments d’un club, el vestuari d’un teatre, estigui en perfectes condicions. Si s’haguessin de pagar aquests treballs, el cost de qualsevol esdeveniment es dispararia fins extrems impossibles, i en molts casos, ni amb diner es podrien pagar. Només cal mirar quina empresa disposa de personal, segons dies i hores, per tenir clar que només els voluntaris poden cobrir aquestes necessitats. Va sent hora de reconèixer aquesta aportació. No és fàcil dir com s’ha de fer, però pertoca a cada poble i ciutat, fer-ho de la millor manera. A vegades, un simple obsequi, un reconeixement, en un moment donat, omple d’orgull i satisfacció a la persona homenatjada. I s’ha de fer quan toca, no a deshores, com sovint fem en el nostre país, quan qui ha de rebre l’homenatge, ja no hi és en persona. Catalunya, té un ric calendari de tota mena de festes, tradicions, esdeveniments, amb molta gent gran al darrere. Tots sabem la importància estratègica i vital de preparar el relleu. Sense un bon relleu, veurem caure milers d’activitats, arreu del país. Ningú és indispensable, però tothom és important per assolir els objectius buscats. Pensem-hi i reconeguem-ho. !!!