Joan Roma

PAL.LIAR ELS HORRORS DE LA GUERRA. Com de diferent és veure els efectes d’una guerra per televisió, o mitjançant cròniques de diaris i ràdios, o tenir-la en viu i en directe, cada dia davant teu. Tot indicava que la guerra de Rússia contra Ucraïna, duraria poc, a la vista de les desproporcions dels exèrcits i les poblacions de cada país. Però, no és la primera vegada ni serà la darrere que el suposat Goliat, és enfrontat amb un David, molt més fort i resistent del que s’havia previst, sobretot quan, a més rep ajuda, d’un munt de països i organitzacions que tenen clar que allà, s’hi juga quelcom més que un simple conflicte territorial. Parar l’expansionisme rus ,és de vital importància, no solament pels ucraïnesos, sinó per a nosaltres mateixos, en tant que veïns. Dic això, després de compartir classes i vivències, en un Centre Internacional d’ajuda als refugiats, en tant que voluntari de Creu Roja. Pocs mesos després de la invasió russa, van arribar els primers refugiats, bàsicament dones amb els seus fills, en el marc d’un ampli pla d’ajuda i protecció, a nivell de tota la UE. L’acord global consisteix en que cada país, aculli un determinat percentatge, en unes condicions especials, en tant que refugiats de guerra. Podran estar aquí, tant de temps com les condicions bèl•liques ho requereixin. He de dir que es senten molt ben acollits aquí, perquè tot i la distància de la llengua i costums propis, senten l’escalfor humana de fer tot el possible per trobar les millors condicions. No saben quan de temps estaran fora de casa, ni què poden trobar si algun dia hi retornen. Molts d’ells, han vist destrossades les seves propietats, de manera que res de bo els espera. Perdut tot, ja només depèn de si han quedat familiars o no, per decidir si valdrà la pena el retorn, o serà millor arrelar aquí. Els infants i joves, van a escoles i instituts, amb els lògics problemes d’aprenentatge de llengües, per a poder-se integrar degudament. Molts d’ells, compartien dues llengües a casa seva: rus i ucraïnès. Aquí, els toca afegir-hi català i castellà, i tot seguit l’anglès. Estem, doncs, davant un repte important de fer un salt lingüístic que precisa de molta dedicació i molts mitjans tècnics i humans com perquè aquest plurilingüisme no esdevingui un fre, a la seva integració. Aquesta ,és la feina dels mestres i professors, per una banda i dels voluntaris que participem en organitzacions no governamentals, com és la Creu Roja, però n’hi ha d’altres que també fan una magnífica feina. Tornant al principi, és evident que la guerra té diversos fronts, i un de molt important és la rereguarda. Pot estar en el mateix país, i Ucraïna la té, però l’ajuda de la UE, ha ampliat aquesta rereguarda fins aquí mateix. Els vint-i-set membres, van acollint desplaçats, primer, refugiats després, i finalment ferits i convalescents dels efectes de la guerra en el front. Aquí troben la pau, tranquil•litat, i les atencions mèdiques, de tota mena que precisen per recuperar, en la mesura del possible una normalitat que de fet, mai més tindran, però saben que ja no estan amenaçats, dia i nit per invasions o bombardeigs que podien acabar amb les seves vides. Si la guerra s’allarga, la pèrdua de familiars, amics i parents comportarà la reflexió de si val la pena el retorn. Aquesta, és una de les conseqüències de totes les guerres, que deixa fora de lloc a milions de persones. Es una altra de les grans pèrdues del país. Amb ells ,es perden pobles sencers, costums i tradicions que han marxat cap a terres llunyanes, destrossant elements claus de la història, menys visibles que els monuments destruïts, però no per això menys importants. Tanmateix, hauran salvat la vida i crearan noves realitats, aquí a casa nostra. Nosaltres, haurem acomplert el deure de l’acollida i protecció, en tant que veïns i futurs ciutadans de la UE.