Joan Roma

NI VISIÓ DE PAÍS, NI D’ESTAT. Si una cosa queda clara és que per als independentistes, no val la pena negociar ni arribar a pactes, perquè estan per “altres coses”. Ells batallen per a la independència encara que mai ens hagin dit, cap on. Es a dir, si vols ser independent, hauries d’explicar què vol dir i sobretot què comporta. D’entrada, suposa oblidar, arraconar o simplement fer veure que no existeixen 5 o 6 milions de catalans que viuen i treballen a Catalunya i que no estan en aquesta batalla. Sempre he destacat les xifres reals del problema perquè la majoria en fuig. No les vol conèixer ni reconèixer, de manera que pensen en els seus, però no en els altres. I resulta que “els altres” son molts més, gairebé el triple, de manera que mai aconseguiran obligar a emprendre una via que la immensa majoria no vulgui. Si ens atenem a les xifres dels darrers 8 o 10 anys, podem concloure que pot haver-hi un terç, a favor de la independència, però dos terços, clarament en contra. El primer terç està disminuint, en contra dels dos terços que estan augmentant. No ho dic jo, ho diuen els resultats electorals i totes les enquestes fetes. Si això és així, d’entrada ningú, amb un mínim de seny pot plantejar viatges cap una Itaca desconeguda a la qual només hi vol anar una petita part del país. Però, a banda d’aquest primer gran problema, imaginar un trencament amb Espanya i una sortida de la UE; encara és més inimaginable. Algú creu que es pot sortir d’un Estat, on impera la democràcia plena, per la porta del darrere, confiant en que serà reconegut a nivell extern? Es que costa molt de creure com persones amb una certa edat i coneixements, poden vendre una idea tant estrafolària com aquesta. Arribats fins aquí, sincerament crec que a nivell intern de tots els partits independentistes tenen clara la impossibilitat d’assolir els seus objectius. Sí això és així, perquè no aprofitar la força que tenen per obtenir els màxims beneficis per als ciutadans ? Aquesta és la qüestió en la que no volen entrar. No tenen visió de país ni d’Estat. La finestra d’oportunitat que ara tenen, pels resultats obtinguts a les darreres eleccions generals, però també a les del Parlament, podrien desplegar un ampli reguitzell de millores en tots els àmbits i sectors. De fet, la proposta de pacte per a la investidura de Salvador Illa, està ple de propostes pràctiques i beneficioses pel conjunt de Catalunya. Aquest ha de ser el camí, a caminar els propers anys. I a tots convindria fer-lo sense necessitat de tensionar el país ni l’Estat. El que és bo per Catalunya, és bo per Espanya, i a l’inrevés i s’equivoquen els que creuen que contra Espanya es viu millor. En absolut, és la pitjor manera de resoldre els problemes. I, ara a Espanya hi ha un govern amic, en sintonia com per fer avenços, inimaginables anys enrere. Aprofitem-los i fem-los permanents com per garantir un perfecte encaix, amb la realitat espanyola. Amb més o menys entusiasme, aquesta és la realitat en la qual ens mantindrem, fins esdevenir un territori més , dintre del marc federal de la Unió Europea. Cap aquí anem, cap aquí hem d’encaixar les nostres peticions amb visió de país i d’Estat.