Joan Roma

EL GRAN REPTE: LA GESTIÓ. La meva estada a Suïssa, em va servir per valorar la importància de la gestió, de la bona gestió, en les administracions públiques. Aconseguir que tot estigui presidit per la rapidesa, l’eficàcia i l’austeritat, és un dels grans reptes del bon governant. I, francament, estem lluny, molt lluny d’aquest objectiu. Fer possible que tothom tingui clares les regles de joc, els terminis, la documentació, els horaris, les bones pràctiques i les sancions, cas de no observar-les, suposa una autèntica revolució. No és qüestió de simple voluntat, és qüestió d’introduir canvis substancials en les relacions entre administracions i administrats, com perquè tot ocupi el lloc que li correspon. I avançar-se als problemes, com per trobar les millors solucions. Es evident que costa molt menys tenir net i polit un poble o una ciutat, si s’aconsegueix un principi tant bàsic com que la gent no embruti. Per aquí van els suïssos. I com ells molts altres països que han nascut i crescut amb la mentalitat que el que és de tots, ha de ser cuidat per tots. I que si estalvien en despeses bàsiques, pagaran menys impostos o tindran més i millors serveis. Doncs, bé, el president Illa, pretén dur a terme aquesta revolució: aconseguir el bon funcionament de tots els serveis públics. Se’n sortirà ? Dependrà d’ell, sí, però també de tots nosaltres. Torno al principi, fer que un país sigui avorridament eficient, comporta multitud d’accions a tots els nivells. Allà, quan un tren havia de sortir a les 13.51, no feia falta mirar el rellotge, perquè exactament a l’hora prevista sortia. Si una oficina obria a les 8.00, no feia falta esperar uns minuts per ser atès. Si una petició d’ajut , una llicència ambiental, o una d’activitats industrials, comportava la petició corresponent, sabies que dintre del termini establert, obtindries resposta. En resum, allà ,la figura del gestor públic ( també del privat) era de gran prestigi. Estudis, pràctiques i carrera, anaven de la mà com per assolir llocs de gran responsabilitat, supeditats a d’altres càrrecs polítics però amb ple respecte d’uns vers els altres. Era impensable, lligar un mal polític amb un bon gestor. La qualitat d’un , exigia la de l’altre. Ara i aquí, estem molt lluny, d’aquesta eficiència. Les administracions han anat creixent, posant capes, damunt les altres, i en aquest camí, la Generalitat no ha sabut o pogut readaptar-se a les necessitats actuals. Molts ajuntaments, han fet els deures i tenen una estructura raonablement eficient. No és així, per part de la Generalitat. Amb 290.000 efectius, entre treballadors i funcionaris, està a punt d’assolir els 300.000. Son molts ? Son suficients? Son eficients? Puc assegurar que hi ha una molt mala distribució i funcionament. Caldria una profunda reestructuració que no sé si el nou Govern serà capaç de dur a terme, però és fonamental per aconseguir l’eficiència promesa. S’ha d’acabar amb el caos actual de dispersió de competències, entre departaments. Amb una burocràcia desbocada que complica i allarga tràmits fins l’infinit. Amb funcionaris que sobren en un lloc, i falten en un altre...El gran repte, és posar al dia estructures envellides i ineficients. Per aquí ha de començar la gran feina. La composició del nou Govern, respon a aquest objectiu.