Joan Roma

NOVES TENSIONS ENTRE LES ADF, I LA GENERALITAT. L’any 1986, va ser un any catastròfic, a nivell d’incendis forestals, amb xifres mai vistes fins aleshores. Aquell any, es van comptabilitzar un total de 563 incendis, que van cremar 65.812 Has. Aquella situació va motivar una acció valenta i decidida per part del Govern de la Generalitat, que donà per fruit el Programa Foc Verd, acompanyat d’una important partida pressupostària per posar en marxa, una xarxa d’Agrupacions de Defensa Forestal ( ADF) encarregada de supervisar, prevenir i ajudar a extingir incendis. En poc temps, se’n van crear un centenar, mitjançant acords entre propietaris- ajuntaments i voluntaris. Vaig ser un dels socis- fundadors de l’ADF núm 46 – Sobrepuny, la qual vaig presidir durant una quinzena d’anys i de la qual encara en formo part, si bé ja no en tasques d’atac al foc, sinó d’informació, vigilància i avituallament. Actualment ,n’hi ha prop de 300, que agrupen prop de 6.000 persones, presents a 675 municipis, dels 947 que té Catalunya. La feina feta ha estat immensa, en multitud d’aspectes. Les ADF, es van ajuntar per grups de municipis, en funció de diferents paràmetres. El primer a fer, era procurar-se uns equipaments mínims a nivell d’uniformes, estris per apagar foc, vehicles de diferents tipus, i sobretot cubes i cisternes per a tenir aigua garantida, en cas de foc. Tot seguit, vingueren les telecomunicacions, la planimetria i les tasques de prevenció i adequació de camins i pistes forestals per a poder arribar a tots els indrets dels termes municipals. Tant la Generalitat com la Diputació de Barcelona, van fer grans esforços per a dotar de material i infraestructures a les ADF. De fet la Diputació, encara ara, contracta vigilants durant l’estiu i distribueix importants ajuts, als ajuntaments per a tenir sempre en condicions els principals camins del terme municipals. Els considerats estratègics, per arribar a tot arreu. Amb aquests i altres ajuts, s’han dut a terme la construcció i instal·lació de dipòsits d’aigua, per facilitar l’abastiment als helicòpters dels bombers, i s’han posat hidrants homologats a totes les xarxes generals d’aigua, dintre i fora dels nuclis urbans, de manera que els bombers ja no depenen de rius i rieres per a poder carregar aigua. A dia d’avui ,podem dir que les ADF que tenen gent eficient al capdavant, mantenen uns equips de primera intervenció, vitals per posar-se a la feina, tant bon punt es dona l’alerta. I l’alerta, ara arriba ,bé per mòbils particulars, bé per una extensa xarxa d’emissores que cobreixen pràcticament tot el territori català. En resum, d’aquell primer Programa Foc Verd, en van continuar d’altres, fins arribar a dia d’avui. El balanç és clarament positiu, molt positiu. Aleshores, perquè tornem a tenir tensions ? La vida de les ADF, no ha estat fàcil, com no ho és tot el que es mou amb voluntaris i dependència econòmica de les administracions. Pot semblar senzill portar una ADF, i no ho és. La lluita contra el foc no es pot fer només amb voluntarisme , ha d’haver-hi preparació i formació. També bon equipament, assegurances, adequat manteniment, constants contactes amb propietaris, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat. Cert també que el canvi climàtic produeix incendis de grans dimensions que precisen de material i formació encara més especialitzada, etc. En diferents moments, hi ha hagut discrepàncies i tensions amb el Cos de Bombers. Alguns, consideren que els nous temps requereixen allunyar les ADF dels incendis i reduir-les a assistents de segon ordre. El que ha encès els ànims ha estat el darrer PAGI ( Pla d’Actuació del Grup d’Intervenció) en el qual es proposa un allunyament de les ADF i reduir-les a llocs subalterns. Considero que no és just ni intel·ligent. Els qui pertanyem a una ADF, tenim clar que els professionals contra els focs son els Bombers, i mai hem posat en qüestió que han de ser ells els que manin en les actuacions contra els incendis. Ara bé, tots tenim en el record, més o menys recent, intervencions immediates d’ADF que han arribat al cap de 15 o 20 minuts, aconseguint que un foc puntual no es convertís en un incendi. Hi ha milers d’exemples arreu del país en aquests prop de quaranta anys de vida. També queda clar que som els que millor coneixem el país, els camins, pistes forestals, rius, rieres i basses, com per garantir l’accés a tots els racons. I per descomptat, les ADF estan disposades i disponibles per portar cubes i cisternes, per alimentar els camions dels Bombers. Crec que les actuals tensions s’haurien pogut evitar amb una mica més de mà esquerra, buscant el millor encaix entre el cos de Bombers i les ADF, com perquè hi hagi sintonia, col·laboració i cooperació. Es evident que a cadascú li corresponen unes funcions concretes i que les noves tecnologies i mitjans permeten arribar de manera molt més ràpida i eficient. Ara hi ha drons, vigilància via satèl·lit, i també podem comptar amb la participació de la UME ( Unitat Militar d’Emergències) disponible a tot el territori espanyol. En definitiva, a les portes de l’estiu, amb unes pluges que produiran creixements d’herba i arbustos arreu del país, pot venir una nova sequera, acompanyada d’altes temperatures que posaran en perill desenes de milers d’hectàrees. Tenir gent de les ADF ,en milers de punts del país, amb infraestructures, equipaments i serveis, a punt d’intervenir ,és una eina essencial d’intervenció ràpida, sense cap ànim de disputar la primacia al Cos de Bombers, que sempre i en tot lloc ha mostrat preparació, formació i bon equipament. Aquest foc de tensió, ha de ser apagat d’immediat. Es perjudicial per a totes les parts.