Joan Roma

CONSELLS COMARCALS DESFASATS. Quaranta anys enrere, vam tenir grans debats i discussions en el Parlament de Catalunya per recuperar la comarcalització de Catalunya que havia proposat Pau Vila i que pràcticament no havia entrat en servei, per culpa de la guerra civil. Ell havia proposat dividir Catalunya en 38 comarques i 9 vegueries o regions. Per aquells temps, la idea era interessant, tot i que contenia un bon nombre de contradiccions. I, recuperada la Generalitat, com tot el que és antic i va ser motiu de polèmica, es converteix en un mite. I els mites son bons a la literatura i al teatre, però no en política. De totes maneres, Jordi Pujol va considerar adient dividir el país en comarques, i ja no amb 38 sinó amb 41. Perquè 3 més? Doncs, per simpaties i interessos partidistes. Després ,ha nascut el Moianès, la 42 i finalment el Lluçanès la 43 ( amputada de 5 municipis que no van acceptar formar-ne part). En quan a les regions o vegueries, de les 9 proposades per Pau Vila, se’n van recuperar primer 5, després 6, més tard 7 i ara en tenim 8. Pot encara canviar ? Sí, perquè en funció de pressions i discussions , algú podria modificar el mapa. En fi, son molt poc operatives. Un altre dia en parlarem. Retorno al principi, perquè a no gaire tardar, un nou Govern hauria d’entomar el tema i proposar alguna alternativa ?. Un país modern, actiu i efectiu no es pot permetre tenir tots aquests nivells administratius: municipis ( 947), consells comarcals ( 43), regions ( 8 ), diputacions ( 4), províncies ( 4). I ja no parlo de les organitzacions o divisions de cada departament que no necessàriament coincideix amb les regions.... El problema és que els límits comarcals no son raonables ni efectius per a moltes de les gestions que han de dur a terme. Seria molt millor desfer els consells comarcals i impulsar mancomunitats de serveis, en funció d’afinitats i proximitats territorials. Ara, ens gastem més de 50 milions en finançar els 43 consells comarcals, per al final encarregar uns quants serveis i actuacions que la Generalitat es treu del damunt. I al final, es perverteix la funció, quan s’arriba a acords, més per interessos personals o de partit, que no pas de territori. Si agafo la comarca del Berguedà com exemple, veurem que en el Consell Comarcal hi ha 19 consellers, procedents de la meitat dels 31 municipis de la comarca, i per interessos concrets, 16 estan en el govern i 3 a l’oposició. Evidentment, tots els del govern cobren prestacions més o menys generoses, sobretot el president i vicepresident, i de tants que estan en el govern, no hi ha forma de posar-se d’acord per actuar sobre el territori de manera que els equipaments i serveis que haurien de dur a terme, queden encallats per falta d’acord i dedicació. Poso aquest com exemple, però com aquest, en podria detallar 15 o 20 més. No anem bé. Aquest, és un dels temes que el nou Govern ha d’entomar i buscar-hi una solució que haurà de ser consensuada amb diversos partits, però alguna cosa s’ha de fer per reduir la burocratització del país, i alhora les despeses d’administracions inadequades i incompetents.