Joan Roma

A L’IL.LM SR ALCALDE – PRESIDENT , AJUNTAMENT DE CERCS. Il•lm. senyor Alcalde, El motiu de la present és recordar una part de la història del municipi que vostè presideix, per deixar constància que els projectes, obres i serveis, solen ser fruit del treball col•lectiu, de tots i cadascun dels membres d’aquest Consistori, i no només d’uns pocs. Dic això, a la vista dels plafons instal•lats en el nucli de Sant Jordi, l’any 2017, sota el títol de LLUITES COMPARTIDES 2017. Sota l’emblema d’Òmnium que suposo va fer el recull d’informació i documentació. Els qui coneixem bé CERCS, almenys en els darrers 50 anys, podem donar compte de l’enorme treball dut a terme, pel trasllat forçat del poble de Sant Salvador de la Vedella, a Sant Jordi. Fou un esforç immens per a tots els qui hi varen intervenir, i avui dia podem veure el resultat final. Ara bé, si algú va a Sant Jordi i llegeix els plafons, s’emporta una impressió que no fa justícia a la realitat. Dona la sensació d’una obra de grans esforços, grans sacrificis i penalitats, però amb un final d’èxit, sense tenir en compte els qui van culminar el projecte, els anys següents. Les eleccions d’abril de 1983, van donar la victòria a la candidatura de Progrés del Berguedà ( PB), recolzada pel PSC, encapçalada per Assenci Corominas. L’herència trobada fou d’una complexitat i dimensions immenses. Només en l’apartat econòmic, vull recordar l’existència d’un deute de 223.000.000 de ptes. Totes les obres estaven hipotecades per Caixa de Manresa, i generaven uns interessos enormes, que incrementaven el deute, cada mes que passava. Si aquest era el gran problema, n’hi havia molts d’altres, d’importants i rellevants com acabar un bon nombre d’obres públiques i privades, ordenar l’immens arxiu, i determinar com resoldre multitud d’acords entre els particulars i el Patronat. La feina va ser enorme, amb una dedicació d’anys, amb treball diari, la major part del qual va anar a càrrec de Francisco Sola (EPD) i Lluís Puso (EPD), però lògicament també de l’alcalde i la resta de regidors de l’equip de govern. Puc donar fe de desenes de reunions amb la direcció de Caixa de Manresa, amb la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central. Si no es resolia la part econòmica, no es podia aixecar l’hipoteca global. Si no es parava la generació d’interessos el deute era cada dia més immens, i si no es resolien els acords particulars, saltava tot pels aires. En els plafons, no he vist cap dels noms citats. Cap referència a l’herència deixada, en cap concepte. No és el relat real, del que significà el naixement del nucli de Sant Jordi. I quedi clar que hi hagué un enorme treball també per part dels treballadors d’aquest ajuntament, algun dels quals coneixia amb tot detall, els acords pactats, i la ubicació de la documentació corresponent. Vaig acompanyar en tot moment, els esforços de l’equip de govern, en tots els tràmits i gestions , i per això en puc donar fe i constància de la immensa tasca feta, durant 8 anys, fins a culminar amb èxit, ara sí, la resolució del deute heretat i fins i tot l’execució d’un gran nombre d’obres inacabades. Es hora de recordar a tots els protagonistes, no només una part. Els plafons actuals es troben en mal estat, pel pas del temps, de manera que proposo es pensi en la seva renovació, sota la direcció d’algun historiador solvent que busqui la informació i documentació en el arxiu municipal, i alhora parli amb els qui van viure, en viu i en directe, tot aquest final de trajecte. L’autèntica història és la que explica tots els fets, i no només una part. El naixement de Sant Jordi mereix tenir en compte a tots els qui el van fer possible, des del principi fins el final. Confio estigui d’acord amb aquesta proposta i la posi en marxa tan aviat com ho cregui oportú. Salutacions cordials. Joan Roma i Cunill, Coordinador de Progrés del Berguedà, i Primer Secretari del PSC al Berguedà, 1980 – 2010. Berguedà, abril de 2024.