Joan Roma

PARTIT O ARTEFACTE ? Es difícil qualificar de partit l’actual composició de Junts. Un partit, presidit per una persona jutjada i sentenciada per corrupció, un líder que no pertany al partit, però li fa fer el que vol, com si fos l’amo de l’invent, capaç de decidir qui va a la llista i qui no, i que col·loca de segona una persona, increïblement fora de joc. Amb una portaveu al Congrés ( Míriam Nogueras) molt poc preparada per aquesta funció. Amb un secretari general inhabilitat ( Turull) que motiva recuperar Josep Rull, com a tercer, però que en realitat exerceix de primer, per no atrevir-se el “líder suprem” a trepitjar terra catalana, la de veritat, no la francesa. I que tots plegats, abracen el somni, o el nou invent, de recuperar la presidència de la Generalitat, mitjançant l’exigència de pacte amb ERC, l’acord amb la CUP, i l’abstenció del guanyador de les eleccions. En fi, visca la rauxa i el deliri, a l’espera d’una amnistia que li tregui la covardia demostrada en els darrers set anys. Els qui ens estudiïn, anys a venir, hauran de prendre substàncies molt ben elaborades per tal que puguin entendre aquests darrers dotze anys de procés i post procés. No sé quants en tenim per endavant, però és evident que aquest ritme no l’aguanta ningú. A cada nou invent, i proposta del “líder suprem”, em demano què en pensen els centenars d’alcaldes i regidors de Junts que actuen sobre el territori català. Si una cosa som els alcaldes és ser pràctics i poc donats a imaginacions i deliris. Ha passat ja un any de les eleccions municipals i en queden només tres per a tancar mandat. El temps passa volant i constaten que amb totes aquestes elucubracions i invents, Junts ha quedat fora de totes les grans institucions del país. Fora de les diputacions, fora de molts consells comarcals i per descomptat fora de la Generalitat. I amb poca incidència directa i profitosa, a nivell de govern central. En què els beneficia aquesta situació ? En res. Més ben dit, en surten perjudicats en el dia a dia, sense perspectives positives de futur. Davant aquesta situació, sinó s’ajunten quaranta o cinquanta, i canten les quaranta a la direcció provisional, a les properes eleccions municipals, la meitat marxaran cap a casa. Per a governar i sobretot per a planificar a mitjà i llarg termini, es necessita una estructura i una previsió de futur, d’una mínima seriositat. No queda temps per anar improvisant, amb batalles absurdes. Les eleccions al Parlament, s’han perdut, i l’objectiu de la independència és impossible, i més amb la nova situació europea i mundial. O s’accepta la realitat o es viu en una altra dimensió. Ara i aquí, Junts és un artefacte, d’impossible gestió i comprensió. Si una colla d’alcaldes i diputats, no s’ajunten i promouen transformar-lo en un partit tradicional, s’acostaran a les properes eleccions municipals desconcertats i desarborats. El pitjor escenari, ja no per ampliar representació, sinó per mantenir resultats. Altres se n’aprofitaran. Els espais, mai queden buits.