Joan Roma

EN PERILL, MOLTS DELS CAMPAMENTS, A LA NATURA. Per alguns alcaldes, la proximitat de l’estiu, representa concedir un bon nombre de permisos d’acampada a la natura, en indrets preestablerts des de fa anys, molts anys. A la comarca del Berguedà, els dos principals municipis de recepció, son Saldes i Borredà. Sumats els dos, poden passar-hi entre cent i cent vint grups. La majoria pertanyents a Agrupaments Escoltes, sense cap mena de dubte, els més ben organitzats i equipats. Es així com al llarg dels anys, milers de nens i nenes, nois i noies, han tingut contacte amb la natura en aquests pobles, i en molts altres al llarg i ampla de la geografia catalana. Actualment hi ha 156 espais censats, habilitats per acollir grups. Grups que poden anar dels 20 o 30, fins a més de 60 o 70, en funció d’organitzacions i procedències. Omplir un autocar petit o un de gran, sol ser la millor opció per desplaçar-se de casa fins al lloc elegit. Dels vells temps als nous, les coses han millorat a nivell de rigor i preparació. Algunes queixes que vam formular i la petició de majors supervisions, han deixat enrere alguns campaments improvisats que alguns casals, o grups de barris, o colles d’amics, organitzaven sense la formació ni la preparació degudes. Durant anys, patíem i havíem hagut d’intervenir per posar ordre o vetllar per la seguretat, per culpa de tendes mal plantades, manca d’equipament o pràctiques inadequades per l’edat dels participants. Poc a poc, l’ordre s’ha anat implantant, i ajuntaments i Generalitat, supervisen instal•lacions i equipaments com per assegurar que tot anirà bé. També és habitual, en els Agrupaments i Colles oficials, tenir contacte amb l’ajuntament per saber les infraestructures, equipaments i serveis disponibles, en cas de necessitat. Abans, alguns creien que a tots els pobles, hi havia pavellons poliesportius, o grans escoles, magatzems o païsses , amb suficient capacitat per acollir els campaments, en cas de fortes pluges, incendis o altres calamitats. Tothom, ara sap, les limitacions dels petits ajuntaments, però és habitual tenir disponibles les escoles, el local de teatre, centre cívic, escola de música o altres espais, capaços d’encabir unes quantes dotzenes de canalles , en cas de necessitat. I puc assegurar que és força habitual haver-ho de fer, una, dues o tres vegades, cada estiu. El temps és boig i a vegades sorprèn a propis i estranys, tempestes intenses que desmunten el millor dels campaments. Però, bé, aquesta llarga introducció ve a tomb de les concentracions i manifestacions dutes a terme, una mica per tot arreu, promogudes per Agrupaments Escoltes i Colles a favor d’activitats a la natura, per una modificació de normes de l’ACA ( Agència Catalana de l’Aigua) responsable dels cursos fluvials de Catalunya. Abans, he dit que hi ha 156 indrets habilitats per acollir campaments, dels quals 79, precisen especials permisos per poder-hi anar, degut a la proximitat a zones inundables. Es evident que tots hem de vetllar per campaments segurs, i quan vèiem alguna ocupació en lloc inadequat es deia al propietari de la finca, a la colla , i finalment a la Secretaria General de Joventut. Entre tots, es decidia si el lloc era adequat o no, i si no ho era, se’n buscava un altre d’alternatiu. Què passa ara ? Que com és habitual en el nostre país, es va tard i s’imposen normes i tràmits en un moment en que tothom ja hauria de tenir lligat el lloc per anar, des de fa dos o tres mesos. Les coses no s’improvisen, i menys quan es porten infants o joves. Hi ha protestes perquè tot es burocratitza, es complica, s’improvisa i al final costa diners. No acabem de tenir agilitat i previsió com per decidir les coses amb temps, i sobretot amb el cap. Es lògic primar la seguretat, però sense proposar impossibles, perquè allunyar-se de rius i rieres, és lògic com també ho és no posar-se dintre de masses forestals, per perill d’incendi. S’ha de trobar la distància justa i adequada, i en molts municipis s’ha trobat. Així doncs, facilitem les coses perquè el contacte amb la natura té efectes molt positius per a grans i petits, però molt especialment pels més petits perquè descobreixen realitats mai vistes ni viscudes. Una de les solucions que proposa la Generalitat, és compartir espais, amb els grups que tinguin problemes de terreny, però tot té un límit, precisament cada grup precisa d’amplis espais, per a fer les activitats sense col•lisions ni interferències amb altres. Si se’ns hagués fet més cas als alcaldes, no ens trobaríem amb aquest conflicte. Espero i desitjo solucions ràpides i eficients, de la mà de propietaris, ajuntaments i Generalitat. Milers de nens i nenes ho esperen.