Joan Roma

EL BERGUEDÀ TÉ GRANS ATRACTIUS, PERÒ... En els darrers mesos, i fins i tot anys, es va venent la idea de que la nostra comarca té grans atractius com per esdevenir un pol d’atracció per a múltiples activitats: ciclisme de carretera, però també de BTT, curses de mitjà i llarg recorregut, parapent, muntanyisme, escalada, esports nàutics ( aprofitant La Baells), hípica, i per descomptat, en tot lloc i moment, turisme de paisatge, de natura. Es cert que la comarca té multitud d’atractius, però poca gent parla de les grans carències. I totes les activitats, abans esmentades, no poden ser practicades o dutes a terme sinó tenim unes infraestructures, equipaments i serveis, posats al dia, i sobretot repartits pels quatre cantons de la comarca. Es més, hi ha alguns serveis bàsics que estan disminuint, fins extrems de poder-se perdre. Un dels més preocupants fenòmens és el de la pèrdua de comerços, bars i restaurants. A bona part dels pobles, ha arribat el moment de la jubilació dels principals referents en matèria de botigues històriques, siguin d’alimentació sigui d’altres elements artesanals, i el mateix passa amb els bars i restaurants. A falta de relleu, es veuen abocats al tancament pur i dur. Si repassem, poble per poble, veurem portes tancades, d’un munt d’establiments. Però, més greu encara. Si repassem els que encara estan oberts, comprovarem com la majoria no tenen la continuïtat assegurada, fins el punt de que han posat data de tancament, si abans no han trobat qui se’n faci càrrec. A dia d’avui, aquest és un dels principals problemes que hem d’afrontar, i no veig especials mesures per intentar fer-hi front. Consti que el repte és enorme i molt difícil de revertir. Ningú cregui que només parlar-ne o buscar quatre mesures, se’n sortirà. No, no, costa molt trobar relleu en el mateix poble, que seria el més pràctic i positiu. Buscar-ne a fora, és missió complicada, molt complicada perquè poca gent disposa de fons propis per assumir un negoci, per petit que sigui, i ja sabem que a dia d’avui, poques facilitats donen els bancs. Existeix també la dificultat de trobar persones preparades. No és fàcil agafar les regnes d’una botiga, i encara menys les d’un bar o restaurant. Per a molts, els pot semblar fàcil, i res és fàcil en el món de la restauració. Quants fracassos no hem vist, en els darrers anys ? Quants establiments han obert i tancat al cap de pocs mesos ? Compaginar preparació i dedicació, no és fàcil de trobar, i hi ha qui creu que els caps de setmana son per descansar i no per treballar. Principi ,totalment contrari, a qualsevol establiment destinat a turisme. Estem, doncs, en una cruïlla molt difícil de resoldre. Si pensem en incrementar activitat a la comarca, no podem imaginar-la amb bona part dels pobles sense cap establiment obert, o amb un o dos , de vida precària. Son diversos ja els pobles en aquesta situació i poc a poc, altres pobles s’hi afegeixen. Per tenir una comarca activa i disponible, s’han de dur a terme, accions i actuacions molt innovadores i generoses per a trobar relleu als establiments a punt de tancar, i per reobrir-ne d’altres, allà on ja no en queda cap. Sinó es va per aquest camí, no veig sortida a tantes activitats com es proposen, perquè ningú les acollirà o els donarà serveis bàsics i elem