Joan Roma

D’ON SURT TOT EL DINER ? ALGÚ DONARÀ EXPLICACIONS? Les mentides i falsedats del procés han anat sortint, i queden ja poques coses per saber. El que continua sent un misteri és l’enorme quantitat de diner gastat, mal gastat . Parlem de milions, de molts milions que no es poden resumir en aportacions de particulars, via ANC o Òmnium. No, no, aquestes entitats han mogut diner, molt diner, però no tant com per explicar la malversació i malbaratament de recursos fins extrems mai vistos. En un país on gairebé ens coneixem tots, ens arriben informacions, de fins a quin punt els fugitius han viscut a cos de rei, a compte de diners que ningú s’explica d’on han sortit. Sabem dels elevats sous que tenen, tots i cadascun d’ells. Sous que els simples mortals ja ens agradaria cobrar, però és que hi ha immenses despeses en cases i pisos, en protecció, en viatges, en protocol, en lloguers de locals, sales, equips de tota mena, etc. Que ningú esperi explicacions perquè no les tindrem. I no les tindrem perquè hi ha coses que no es poden explicar sobretot quan surten de la legalitat. Hi ha rumors, hi ha indicis, hi ha presumpcions de desviació de diner, cap aquestes despeses, però si una cosa han acordat és la total opacitat de les accions i actuacions. Ells que reclamen transparència, no l’han tingut ni la tindran mai, en tot el que els afecta. I el tema és greu, perquè mostra unes maneres de fer i d’entendre la política que és totalment contrària al que diuen batallar. Tampoc la tenen l’ANC ni Òmnium que mai han retut comptes davant l’opinió pública, ni tant sols envers els seus propis socis. Algú ha sentit dir que s’han passat comptes ? Algú sap quants diners van recaptar sota el criteri d’ajudar als “perseguits per la Justícia” ? Quants avals van concedir ? A qui i per quin import ? Què han fet dels retornats ? Perquè, a uns els van avalar i a d’altres no ? En fi, en aquesta matèria tenim desenes de preguntes sense resposta. Que ningú critiqui si es fan elucubracions sobre desviacions de diner públic o d’alguna fundació cap a les despeses del procés i post procés. Son més de dotze anys de foscor per dur a terme accions que sabem tenien finançament que no provenia de les butxaques d’uns quants voluntaris. Per xifres i moments, els fons havien de ser potents i ràpidament efectius. Bé, doncs, tornem a llençar el repte a l’aire. Si aquesta gent proclama la necessitat de claredat i transparència que l’exerceixin primer, a casa seva. Que diguin d’on han sortit els diners, i el destí que se’ls ha donat. Sóc molt pessimista en aquest punt i només la traïció o la venjança entre uns sectors i uns altres permetran conèixer una part o el total de les maniobres dutes a terme. Confiem sigui el més aviat possible perquè és un escàndol el silenci de tots els partits i entitats independentistes. Si volien donar exemple, han quedat retratats.