Joan Roma

TERRORISME NO, PERÒ VIOLÈNCIA SÍ, I MOLTA! Aquests dies, es torna a parlar, i molt ,de Tsunami Democràtic, per les peticions de declaració impulsades pel Jutge de l’Audiència Nacional, García Castellón. Un magistrat polèmic, imprevisible i donat a giragonses estranyes i sorprenents, en els expedients que té sota la seva responsabilitat. Considero fora de lloc les acusacions de terrorisme, però al llarg del procés i post procés hi hagué clares i contundents mostres de violència. Molta violència, en els seus diversos aspectes i apartats. Violència institucional, violència contra persones, violència contra mobles i immobles. No vulguin ara fer oblidar i esborrar de la memòria individual i col•lectiva el que vam veure o vam patir, en pròpia carn, milers o desenes de milers de persones. O és que no hi hagué violència verbal i física, en l’encerclament del recinte del Parlament de Catalunya, fins el punt de que alguns alts càrrecs van haver d’accedir, en helicòpter ? No era violència les escridassades, aldarulls i fins i tot agressions físiques a diputats i diputades? Tampoc ho era la manifestació davant Economia i Finances, amb dos vehicles de la guàrdia civil destrossats, i els líders de l’ANC i Òmnium al damunt ? I centenars de contenidors, papereres, bancs, senyals de trànsit, jardins, façanes i aparadors de desenes de botigues i centres comercials d’àmplies zones de Barcelona, però també d’altres pobles i ciutats de Catalunya, destrossats i cremats, no era violència ? Tampoc ho eren els enfrontaments contra els cossos de seguretat de Catalunya i de l’Estat, per a frenar i contenir les ànsies vandàliques de milers de manifestants ?Tampoc ho va ser la vulneració del Reglament del Parlament, en les sessions del 6 i 7 de setembre de 2017, en les quals es van escridassar, amenaçar i injuriar a tots aquells que defensaven la democràcia , en contra dels juramentats per trencar-la ? I què dir dels qui vam patir persecució, amenaces, i tota mena d’actes com vandalisme en locals de partits o en espais municipals, pel simple fet de voler mantenir l’ordre constitucional? Vam ser centenars els alcaldes i regidors escridassats i amenaçats per no haver-nos afegit a la deriva insurreccional dels independentistes. Podria seguir amb explicacions i detalls sobre invasions d’estacions de trens, de busos, o fins i tot de l’aeroport de Barcelona, i de la frontera amb França, impedint la circulació de persones i mercaderies. I moltes altres accions i actuacions, en les quals hi hagueren amenaces i exigències de paràlisis, cas de no acceptar aquelles exigències. Què és sinó violència tot el vist i descrit ? O és que volen esborrar de les nostres memòries i vides, tot el patit i viscut ? Es que esborraran milers d’hores d’actes enregistrats per càmeres privades i públiques, que donen fe de la violència exercida ? Només cal fer ús de les noves tecnologies per a recuperar les accions dutes a terme, i si algú no les vol creure que llegeixin centenars d’actes d’assegurances i d’institucions públiques i privades, detallant les destrosses patides i el cost per reparar-les. Ningú vulgui ara tornar a enganyar, o fer veure que tot va ser fruit de la nostra imaginació. Som milers els notaris del que va passar. La història no pot ser falsejada pels qui, ara i aquí, no la volen assumir.