Joan Roma

LLUÇANÈS, CONSULTES D’ANADA I TORNADA. Quan es diu que el recurs a consultes o referèndums, ha de ser en casos molt puntuals i extrems, no es diu per a desacreditar-los sinó per exposar les conseqüències que poden tenir, si no son reversibles. Ni Espanya ni Catalunya tenen una tradició d’ús d’aquesta eina política. N’hem tingut molt pocs, precisament per la por a un ús, poc adient, d’aquesta via de participació. Cosa molt diferent passa, a la capital de les consultes, a nivell mundial : Suïssa, on la figura de les consultes i referèndums, és cosa quotidiana. Tan quotidiana com que n’han celebrat prop de 700, a nivell federal ( estatal) des que va entrar en vigència l’actual Constitució de caràcter federal , l’any 1848. En la meva llarga estada a la capital i el seguiment constant que faig de la seva vida política, puc informar d’unes recents votacions com per autoritzar el Govern a una despesa de més de 5.000 milions, per a la renovació d’una part dels avions militars, o a no autoritzar allargar l’edat de jubilació o concedir una tretzena paga, en les pensions. I, als referèndums estatals, s’hi afegeixen els cantonals ( regionals) i els locals ( municipals) de manera que podem trobar-nos amb dues o tres votacions a l’any, amb diferents urnes per a decidir aspectes importants dels tres nivells administratius – polítics. Però, també cal saber que determinats temes no poden ser objecte de referèndum, per considerar-los vitals per a la continuïtat i supervivència com a nació. Tot té els seu límits i condicions. Doncs bé, estem en el país que estem, i tenim uns determinats condicionants que ens han marcat de per vida, per això trobo d’una immensa inconsciència i frivolitat, proposar un referèndum per a decidir sobre la independència de Catalunya, respecte d’Espanya. Alguns, molt ben pagats i condicionats, s’inventen l’ús de l’article 92 de la Constitució per dir que es pot fer un referèndum, mitjançant la delegació de la competència a la Generalitat, per part del Govern central, amagant que aquest article proclama que el cos electoral, ha de ser el de tots els espanyols. I només tindrà caràcter consultiu. I més greu encara, obvien que l’article 2 de la Constitució declara indivisible, Espanya. Tampoc va sortir bé la frivolitat comesa en el Regne Unit de celebrar un referèndum per sortir de la UE, amb tota mena de falsedats i enganys, que ara han aparegut , arreu del país, i l’han portat a uns graus d’ineficiència i precarietat com mai havien somiat. Costarà molt retornar a la UE, malgrat tinguin clar l’immens error comès. El mal està fet, i tardarà anys, en ser reparat. I vinc a casa nostra, amb les anades i vingudes per aconseguir crear la comarca del Lluçanès. A la vista dels resultats de la consulta als 13 pobles que n’haurien de format part, tothom hauria d’haver estat molt més prudent i respectuós, però hi havia pressa en tirar endavant, per mostrar fermesa i determinació, on els altres havien mostrat fredor. ERC es va atrevir a constituir una comarca amb 8 municipis, 226 km2 i 6.200 habitants. Ara, Olost ( 1.200 h), proposa fer una nova consulta, per decidir si quedar-se o marxar-ne. I és que estar en una molt petita comarca, o estar en una de molt gran ( Osona), canvia notablement, a l’hora de participar, donar i rebre serveis. Aquí la decisió és reversible, en altres casos, no ho seria.