Joan Roma

LES DIFICULTATS DE COMPARTIR CARRETERES SECUNDÀRIES. En els darrers anys es van impulsant i duent a terme un gran nombre d’activitats lligades a l’esport del ciclisme, amb la voluntat de convertir la comarca del Berguedà, en un referent a nivell de tot Catalunya. La proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, per una banda, i l’existència de nombroses carreteres secundàries plenes de revolts, ascensos i descensos, enmig d’una natura privilegiada, permet pensar en convertir-se en un paradís pel ciclisme. El mateix pensen els amants del motorisme, de manera que poc a poc la comarca veu increments notables de practicants d’aquest esport, al llarg de tot l’any, però molt especialment a la primavera i estiu, i en concret i de manera molt notable, els caps de setmana. Pels qui vivim en alguna d’aquestes carreteres “atractives” podem trobar-nos 20 o 30 colles, en un sol dia. Colles de 4 o 5, fins a 15 o 20. Aquesta és la realitat d’avui dia, toca avaluar-la i reflexionar sobre si estem en condicions de convertir-nos en el paradís del ciclisme i el motorisme, per compartir-los amb els nostres desplaçaments habituals i obligats per la feina, els serveis o l’oci. Personalment, sóc un dels que em toca compartir espai, seguretat i disponibilitat amb aquestes dues modalitats esportives. D’entrada, hem d’acceptar que la convivència no és fàcil, ni exempta de considerables perills, traduïts en un bon nombre d’accidents, més o menys greus. Lògic, i jo diria que inevitable. Tenim unes quantes carreteres, dissenyades cent o cent vint anys enrere, estretes, plenes de revolts i moltes d’elles amb el ferm en mal estat. Sumat tot plegat, suposa circular, tots plegats per vies molt perilloses. Pels qui anem amb quatre rodes toca fer molta atenció, no voler córrer mai, i estar atents a tots els revolts, siguin molt tancats o menys, perquè en qualsevol moment poden aparèixer ciclistes o motoristes. La tensió en tot el recorregut és alta, i fins arribar a destí s’ha de ser conscient de la possibilitat d’algun incident o accident, en qualsevol moment. Fa anys vaig decidir anar sempre amb els llums encesos, per millorar visibilitat. Poc a poc, anem veient com alguns ciclistes porten algun llum, per facilitar la visibilitat. Considero hauria de ser obligatori perquè afavoreix la seguretat, com també tenir la norma de circular en fila, i evitar el doble o triple front, ni que sigui en les poques rectes existents. En quan als motoristes, la perillositat és molt més elevada per la velocitat i el mal estat del ferm. Tot plegat s’ajunta i produeix nombrosos accidents. En un bon nombre de casos també es nota la manca de domini, per part d’alguns conductors que es troben en carreteres poc habituals per a ells. Es molt diferent circular per carreteres urbanes, autovies o autopistes que venir a la comarca i endinsar-se per vies estretes, sinuoses amb ferms malmesos. El risc és constant. Així estem, i així estarem un bon nombre d’anys fins que el Govern decideixi dur a terme les millores promeses. En aquest mentrestant, s’ha de trobar un prudent ús d’aquestes carreteres secundàries, avisant dels perills i exigint unes mesures molt concretes, per a poder compaginar la circulació dels vehicles de quatre rodes, amb les motos i les bicis. A tots ens interessa no prendre mal ni causar-ne.