Joan Roma

FUGIDA ENDAVANT. Si mirem tota la trajectòria del procés, arribem a la conclusió que era una fugida endavant, sense cap altre destí que batallar contra Espanya, per convertir-se en víctimes de tota mena de suposades i inventades tropelies. Qualsevol error, proposta o decisió procedent d’Espanya, havia de ser qüestionada i criticada per molt positiva que fos. Sempre es pot trobar un forat o una escletxa com per fer-la servir d’excusa per desautoritzar-la. El dany produït en tots aquests anys ha estat enorme perquè costarà una o dues generacions tornar a una certa normalitat. En aquesta fugida endavant els partits independentistes han tingut un gran protagonisme però han estat enormement ajudats per l’ANC i Òmnium cultural. Algun dia s’haurà de posar sobre la taula com pot ser que una entitat, suposadament cultural, emprengués el camí cap a la revolta, per a acusar l’Estat espanyol de tota mena de desastres. El cert, però és que tota aquesta suma de partits i entitats, aplegats a l’entorn de mitjans de comunicació públics i privats subvencionats , van disposar de potents altaveus que permetien arribar a totes les cases, en tota hora i moment. El dany causat per TV3, Catalunya Radio i mitjans afins, ha estat enorme. Si una decisió toca prendre, el més aviat possible, és desmantellar les estructures d’aquests mitjans, per convertir-los en fiables i objectius. No pot ser el manteniment d’espais com Més 324 de Xavier Grasset, en que anys després del centre del procés, continuï al servei de la causa, amb nombrosos tertulians procedents dels àmbits directes del processisme. No pot ser que amb el diner de tots, es pugui avalar i mantenir embats independentistes contra el govern central, i els altres partits que no son independentistes. Ha costat molt, i s’ha patit molt per arribar als resultats del 12 M. El domini independentista sobre els mitjans, organismes i institucions públiques, garantia la continuïtat sinó del procés, sí de tot el relacionat en el victimisme i la lluita contra tota manifestació de l’Estat espanyol. S’han enverinat les relacions fins extrems insuportables, i només unes eleccions podien resoldre el conflicte. Es el que ha fet el poble català, el passat 12 M. Cansats, esgotats i cabrejats, una part s’ha quedat a casa i una altra part ha decidit canviar de vot com per fer guanyar a Salvador Illa- PSC, i atorgar a aquest partit la responsabilitat de conformar govern. Cert que Puigdemont, tot i haver dit que plegaria si els resultats no li eren favorables, torna a trencar la paraula donada i pretén una nova fugida endavant pensant pot obligar a trencar la voluntat de la ciutadania. Es un autèntic il·luminat, amb un ego fora de lloc que pretén amb noves mentides i falsedats donar semblança a la proposta que fa. Ja no és creïble ni respectat. El seu temps ha passat i encara no ho vol reconèixer. Tot arribarà. Les fugides endavant sempre acaben malament, i prou dany han causat com perquè ara desitgem faci mutis pel fòrum el més aviat millor.