Joan Roma

EL PROPER GRAN REPTE: ELS ESTATS UNITS D’EUROPA. Just sortits de les eleccions al Parlament de Catalunya ja tenim a l’horitzó, unes noves eleccions, al Parlament Europeu. El 9 de juny, escollirem els 61 eurodiputats que representaran Espanya, davant l’Eurocambra. N’elegim 61, sobre un total de 720. Es una bona proporció, com per ser influents i/o decisius, en les polítiques comunitàries, per als propers quatre anys. Els resultats de les darreres, va ser ampli i contundent, a favor del partit socialista, amb 21 representants , per 13 el partit popular, 8 per a C’s, 6 per Podemos – IU, 4 per a VOX, 3 per a la coalició Ahora Repúblicas, 3 per a JUntsxCat, i 1 per a la Coalició por una Europa Solidaria. En aquelles, es van elegir 59. Ara, hem passat a 61, pel creixement demogràfic que ens situa en el quart lloc, després d’Alemanya, França i Itàlia. La importància d’aquestes eleccions ve donada per la situació interna i externa. La interna, fa referència, a la discrepància entre uns partits que no volen anar més de pressa del compte, o fins i tot voldrien alentir al màxim la formació d’una gran federació d’estats europeus, en contra d’altres partits com el socialista que consideren indispensable i urgent, avançar decididament cap una gran federació que culmini en els EUE ( els Estats Units d’Europa). La situació externa, ve donada per l’existència d’unes potències econòmico – militars, que son les que marquen l’agenda mundial: EUA, Xina i Rússia. Nosaltres, els europeus, depenem en tot i per tot dels EUA, que no sempre ens desitja el millor. Sota el principi de “primer nosaltres” queda clar que nosaltres som segon plat a taula. I si convé serem el tercer, segons com vagin les coses i segons qui governi en aquesta potència mundial. Precisament, per a no dependre tan, o fins i tot , poder volar sols, ens convé esdevenir una potència, en tots els seus termes: a nivell econòmic, industrial, polític i militar. En els darrers temps, s’han donat importants passos, en aquesta direcció. Però, tot va lent, massa lent per com van les coses a nivell global. I, hi ha qui voldria entorpir aquest projecte, aquest objectiu. Es veu clarament, en tots els partits d’ultra dreta, i amb alguns de dreta com el PP, que fan un seguiment total del que propugnen aquests euroescèptics, o clars contraris a la federalització. De moment, el repte previst és culminar el territori, amb la incorporació de 9, nous estats que s’afegirien als 27 actuals. Els terminis per fer-ho possible van dels sis als vuit anys, però és evident que tot dependrà de la propera composició del Parlament Europeu. Si volem ser forts i capaços de marcar la nostra pròpia agenda, hem de votar partits clarament europeistes. I d’entre aquests, el qui ha marcat objectius i projectes clars, és el partit socialista. Aconseguir un bon resultat, suposarà reforçar els altres partits europeus de mateixos o similars objectius, i alhora garantir una posició rellevant per Espanya, en els propers anys. Tenim a la nostra mà, fer-ho possible, atorgant el vot el proper 9 de juny.