Joan Roma

DARRERS DESTINS D’UNS QUANTS IMMIGRANTS. Res millor per a rebatre els discursos i atacs dels partits populistes, contra la immigració, que donar alguns detalls sobre les feines que van assumint. Porto ja prop de vint-i-cinc anys, en contacte directe amb el món de la immigració, en tan que voluntari de Creu Roja, a la comarca del Berguedà. Primer, com professor de català ( 15 anys), i ara de castellà ( 8 anys). Han passat per les meves classes més de 650 persones, procedents d’una vintena de països. Alguns, en condició de refugiats, altres com simples immigrants. Uns i altres, han vingut amb unes ganes immenses de trobar feina i fer vida, amb la vista posada en una complerta integració, a la vista de la impossibilitat de retornar als seus països. Aquestes persones, el que busquen i volen, és trobar feina i habitatge, el més aviat possible, per tal de viure ells/ elles, i poder enviar alguns diners a casa seva. Per pocs que siguin, permetran sobreviure a les dificultats habituals, sigui a Burkina Faso, Senegal, Mali, Congo, Somàlia, Algèria, Síria, Afganistan, Azerbayan, Geòrgia, Ucraïna, o a diversos països de Llatinoamèrica. Ningú vulgui buscar altres objectius ni propòsits, perquè aquesta és la dura realitat. I estan disposats a treballar durament, per tal de fer realitat els seus somnis. En els darrers dies, alguns dels que tenia a classe, han obtingut els papers indispensables per a poder residir i treballar, de manera que han agafat els primers treballs que se’ls han ofert, contents i feliços de poder viure i treballar, en pau i tranquil•litat. Dels que han trobat feina, un ( Burkina Faso) ha anat a treballar en un escorxador d’aus, amb un horari de treball que comença a les 4 de la matinada i acaba al migdia. Anirà i tornarà en bicicleta, a falta d’un altre mitjà de transport. Dos altres ( Senegal) , la feina trobada és a Vilafranca, on viuran i treballaran en una explotació agrària, amb horaris lligats als habituals en cases de pagès. Una altra ( Ucraïna), ha començat a treballar d’ajudanta de cuina, en un restaurant del Maresme. Una altra ( Ucraïna), gràcies als seus coneixements de diversos idiomes, ha estat contractada per un hotel de Barcelona i finalment, una altra( Geòrgia) cuidarà d’una persona gran de Manresa, a raó de quatre hores diàries, i dues, els dissabtes. Aquesta és la relació de llocs de treball, de la darrera setmana, que com es pot veure és variada i variable en funció de l’estació de l’any i de les ofertes que arriben per diverses vies de contacte. Puc afegir que en tots aquests anys, els resultats de les insercions han estat esplèndids, per les dues parts. Per part dels immigrants, i per part dels empresaris que els han contractat. L’enorme esforç per arribar fins aquí, juntament amb les grans necessitats de la família que ha quedat en el país d’origen, produeixen el desig de treballar el millor possible, per a garantir continuïtat i integració. Més endavant, somiaran amb la possibilitat d’un retrobament familiar, una vegada els papers i l’estança ho permetin. Qui cregui que treuen feina a gent d’aquí que s’ho faci mirar.