Joan Roma

A FALTA D’OBRES I GESTIÓ, CONILLS DEL BARRET. En la dura batalla pel relat i per sortir als mitjans de comunicació amb noticies impactants, el president Aragonés, ha de treure qualsevol cosa per cridar l’atenció. Si fa uns mesos va anunciar “ a bombo i plateret” la proposta sobre la Llei de claredat canadenca, aplicada a Catalunya, després va sortir amb la proposta de “finançament singular”. I com que tot crema amb una rapidesa mai imaginada, torna a la càrrega, amb un Referèndum, emparat per l’article 92 de la Constitució. Ja està, ha fet la gran troballa de la mà de Joan Ridao. Bé, sento desanimar als qui ho estiguin celebrant, però aquesta “sortida” l’he vista i escoltada no menys d’una desena de vegades en la meva vida política. Que ara Joan Ridao l’hagi tornat a posar sobre la taula ni sorprèn ni suposa cap descobriment extraordinari. Si algú creu que pot tenir vida pròpia i donar arguments a ERC o a qualsevol altre grup, va molt equivocat, i més en plena campanya electoral. Pels qui no hagin fet un seguiment del “descobridor de la formula màgica”, ha de saber que Joan Ridao havia estat Secretari General d’ERC. Després va fer carrera com jurista, va ser lletrat del Parlament, fins arribar a Lletrat major, amb nombroses publicacions i sortides als mitjans de comunicació on gaudeix de sòlids fonaments jurídics, molt especialment els destinats a justificar el camí cap a la independència. Tanta feina i tanta entrega a la causa ve mereixia premi, i és així com se li ha concedit el càrrec de Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, amb seu al Palau Centelles. Allà gaudeix d’una àmplia dedicació a estudiar tota mena de documentació i fonaments jurídics, amb un estimable sou de 120.389,42 euros a l’any. Just el que cobra un Conseller del Govern de la Generalitat, i molt més del que cobra el president del Govern espanyol. Bé, després de mesos o anys d’estudi, i després de la feina feta per la comissió creada per fer propostes sobre l’aplicació de la Llei de claredat a Catalunya, se li va encarregar fer un informe propi i ara ha entregat el resultat de tant esforç investigador: un referèndum sota l’empara de l’article 92 de la Constitució, i només per a Catalunya, sense cridar a votar a tots els afectats, com seríem tots els espanyols. O és que en una proposta de divorci només parla una de les parts? En fi, res de nou sota el sol. Un conill més al barret per treure’l en precampanya per fer front als moviments de Junts, per una banda i del PSC per l’altra. ERC , ha quedat difuminada per uns molt pobres resultats de la gestió de la Generalitat en aquests anys, fins el punt de no poder presentar cap “gran obra de govern”. A falta d’obres, projectes i realitzacions, s’ha d’anar a buscar , una altra vegada, la cançó del referèndum. No havien dit que el 9-N, el poble havia parlat?. I no havien de culminar o posar en pràctica les propostes de l’ 1-O ? Ho sento, però estic d’acord, de fet he estat sempre d’acord amb el principi dit i repetit pel president Terradellas: en política, si una cosa no es pot fer és el ridícul. Doncs, portem un grapat d’anys, que els independentistes han oblidat aquest gran principi. Allà ells. El país i la seva gent ha d’anar per un altre camí. I torno a recordar que som 8 milions que vivim i treballem a Catalunya.