Joan Roma

ERC, UN PARTIT ,SENSE CAPACITAT DE REACCIÓ. La vàlua d’un partit es demostra en temps de crisis, i molt especialment en les distàncies curtes, quan toca prendre decisions, sobre el terreny, deixant clar el coneixement del tema i la credibilitat de la resposta. El pas d’ERC pels governs de la Generalitat, tant en les dues legislatures del Tripartit, com ara en solitari, després de trencar amb Junts, demostra la manca de plantilla pròpia i per tant la necessitat d’anar a buscar reforços externs. No sempre s’encerta en els fitxatges i no deixa de ser una mostra de feblesa, d’un partit que vol donar imatge d’arrelament i presència territorial extensa, quan en realitat és molt reduïda. El problema de no disposar de les persones adients, en llocs clau, suposa afrontar les crisis amb molt mal peu. Si fem un repàs a les mobilitzacions i crisis dels darrers anys, veurem en totes elles, mancances clares a l’hora d’entomar els temes i donar-hi solució. Podem parlar de sanitat, educació, sequera, pagesos, presons, i d’altres sectors. En tots els casos la resposta ha estat dubitativa, poc ferma, poc aclaridora respecte canvis i futur, de manera que ha quedat la imatge d’un partit de govern, amb por a decidir. I ja no només en el cas de les crisis sinó també en el camp de les propostes. No gosa posicionar-se sobre l’ampliació de l’aeroport d’El Prat, tampoc sobre la interconnexió de xarxes d’aigua, ni desencalla grans projectes de producció d’energia eòlica, o solar, ni sobre la culminació de la B-40, etc. Sembla com si la millor opció sigui posposar decisions a l’espera que resolguin els que venen al darrere. Tot el que un partit de govern no ha de fer. Tenim, doncs, un partit de govern més amb vocació d’oposició que no pas de govern. O en tot cas, de participació en un govern de coalició, en el qual les grans decisions corresponguin a un altre partit ,més majoritari. Per entendre’ns, té vocació d’acompanyament que no de lideratge. De fet aquesta és la imatge que dona el president Aragonés, quan exposa projectes que vol fer veure que son essencials de cara el futur immediat. Ho sento, però la credibilitat és clarament deficient. I és que el respecte i “l’autoritas” cadascú se la guanya, en funció del que decideix cada dia. Ara i aquí, ERC té un problema de credibilitat, també de preparació i formació dels principals dirigents, i molt especialment dels que ocupen càrrecs institucionals rellevants. Se’ls nota indecisió, inseguretat i sobretot manca d’efectivitat. Davant un problema, prefereixen esperar o buscar sortides provisionals, no resolutives. Ho sento, però un partit de govern, ha de ser resolutiu. La gent de seguida nota si qui té al davant està convençut o no, si coneix molt bé el tema o no, si és capaç de prendre decisions fortes i agosarades o no. En funció d’aquests paràmetres, es reacciona. Ara i aquí, queda clar que ERC pot ser soci, però no capdavanter.