Joan Roma

TÚNEL DEL CADÍ, UNES BONIFICACIONS INTOCABLES. D’ençà la inauguració del Túnel del Cadí, el 29 d’octubre de 1984, els alcaldes i diputats de la comarca del Berguedà, en converses amb els de la Cerdanya, teníem molt clar que la gran obra havia de servir, no només per a facilitar l’arribada de segons residents de l’àrea metropolitana a la Cerdanya, sinó per unir les dues comarques, a nivell de llocs de treball, habitatge i tota mena d’intercanvis. La lluita va ser llarga i molt intensa. També molt enrevessada perquè l’estratègia del Govern català, era d’anar donant voltes i més voltes, a l’espera que ens en canséssim. Però, no vam defallir i des dels ajuntaments i molt especialment des del Parlament de Catalunya, vam unir forces, entre membres d’uns quants partits, per a justificar unes condicions de pas que realment permetessin franquejar el Túnel, amb facilitat. Finalment es va aconseguir. Primer amb descomptes, i després amb bonificacions que arribaven al cent per cent. Cert és que hi hagué abusos evidents, per part de segons residents que aparentaven viure sempre a una banda o altra, per tal de poder rebre la documentació necessària per a justificar aquestes bonificacions. Sempre hi ha qui complica les coses i posa en entredit les decisions oficials. Al llarg dels anys es van buscar vies per evitar el frau, i per a facilitar papers als qui realment hi tenim dret. A dia d’avui, pot haver-hi encara algun abús, però son mínims. I el resultat d’aquestes bonificacions als veïns del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell, ha permès un intercanvi espectacular de les relacions i interaccions entre tots nosaltres. Tenim molts berguedans treballant a l’altra banda i molts cerdans, fent vida aquí. I tots plegats ens movem, amunt i avall en una interrelació molt positiva per a tots plegats. Si això és així, per què hauria de canviar ? La concessió del Túnel, acaba l’any 2037, data en la qual el Govern de la Generalitat haurà de decidir si allibera el Túnel i el converteix en via de lliure pas, o imposa algun altre règim. D’aquí a allà hi ha temps per a pensar en el futur, però mentrestant estic segur de parlar en nom de tots els beneficiaris, cal mantenir les bonificacions. En primer lloc, perquè no suposen cap perill per l’equilibri financer de l’empresa concessionària. En segon lloc, perquè s’han creat uns vincles d’interdependència entre unes comarques i unes altres, que suposaria retornar a la realitat d’abans del 84, en que teníem un mur entre comarques. I, diguem-ho també, hem posat territori i facilitats per a construir una gran obra pública, beneficiosa per al conjunt del país, és lògic que els ciutadans de les comarques més directament afectades tinguem uns beneficis com a contrapartida. Deixem les coses com estan, i ja en tornarem a parlar l’any 2037 quan acabi la concessió. No espatllem una relació i unes facilitats que han suposat un clar benefici per a totes les parts. El que bé funciona, millor no espatllar-ho. Sembla que el Govern, ha decidit mantenir la situació, suposo que tenir eleccions d’aquí uns mesos ha estat un dels factors importants. Sigui com sigui estarem atents a les promeses fetes.