Joan Roma

PETITS PARTITS AMB PETITES ASPIRACIONS. Ser petit, no necessàriament comporta ,no tenir grans aspiracions. Al contrari. Un petit partit es pot permetre tenir una coherència i una defensa d’objectius molt determinats que li pot permetre fer-se un lloc de respecte i admiració, arreu on té representació. Ara mateix podria assenyalar el PNB i el BNG, com petits partits que estan fent un bon ús de la seva representació, sigui a nivell autonòmic, o general. També hi podríem afegir Bildu. En els darrers anys hem vist canvis notables, en la trajectòria i treball d’ERC, intentant fugir de les antigues astracanades de Gabriel Rufian, més dirigides a obtenir titulars periodístics que resultats pràctics. Fora d’aquests quatre, trobem la desmanegada trajectòria de Junts, impròpia d’un partit que vol ser de govern. Cada vegada s’assembla més a la CUP que no pas al que havia estat CiU. En el marc estrictament català trobem la CUP i els Comuns. Dos partits, a la recerca de mantenir les seves posicions, sense anar a buscar coherència ni objectius ambiciosos. Simple trajectòria de supervivència, en la petitesa i nimietat d’objectius. Quan veig el seu treball parlamentari em poso les mans al cap, de fins a quin punt, deixen perdre l’oportunitat de marcar camí, i treure’n profit. Un grup parlamentari per pocs diputats que tingui, té grans possibilitats de marcar l’agenda global. Això sí, amb un treball intens i extens. Si algú es proposa portar un tema al Parlament, si hi treballa mesos o anys, al final pot aconseguir resultats espectaculars, perquè davant propostes ben treballades i documentades, els altres grups han d’acabar cedint i acceptant propostes ben raonades i plantejades. Tenim un munt d’exemples de com es poden modificar les agendes si algú troba motius per canviar de prioritats. Ara mateix en motiu de la sequera, o de la crisis agrícola – ramadera, o en matèria de noves energies, etc. Algú que porti temes ben treballats, pot plantejar canvis normatius o propostes de govern, que introdueixin aquestes iniciatives. Això és el que esperava dels Comuns i la CUP. Que membres dels grups es dediquessin en cos i ànima a temes, si voleu minoritaris però que al final poden significar canvis rellevants, en el dia a dia de les persones i les administracions. Però no. No he vist cap treball intens ni extens, sinó simple trajectòria vegetativa, a la recerca de mantenir presència, ni que sigui cada vegada més testimonial. I si algú tenia algun dubte ho acaba de veure en el tema dels pressupostos de la Generalitat per aquest 2024. Buscar l’excusa del Hard Rock, per fer caure el govern, és un objectiu ben pobre i inexplicable per molta literatura que hi vulguin posar. Aquesta és la peça dels Comuns. La CUP, dient no d’entrada, ja té la feina feta. Podran anar de campanya, reclamant, als seus de sempre, que els votin per a poder mantenir el grupet habitual, per a vegetar quatre més en el Parlament. Ben pobre objectiu !!!!