Joan Roma

L’ESCALADA DE DESPROPÒSITS. L’anterior legislatura, va ser molt poc pedagògica, des del punt de vist d’exemplaritat en l’ ús de les formes parlamentàries. Malament anem quan s’envien imatges i debats, fora de lloc, a la ciutadania. I no solament per les formes, sinó per continguts, plens d’exageracions, crítiques i falsedats que son fàcils de comprovar. Quedaven lluny les paraules d’Alfonso Guerra, titllant Adolfo Suárez de “tahur del Mississipí”. Desafortunades, en el seu dia, però que han quedat superades per tota mena d’acusacions i imprecacions per part dels principals representants del PP i de VOX. De VOX era esperable però han contaminat el PP fins extrems impensables i jo diria que irreversibles. I aquesta és la gravetat de la situació. Perdut el govern que donaven per fet, s’han llençat pel pedregar, pensant que ja arribarà el dia en que podran tornar a la normalitat. No, no, no és tant senzill. Quan algú es llença muntanya avall, amb neu fresca, es fa una bola que va creixent i creixent fins convertir-se en una allau. Ara el PP, està en plena allau, de la qual no en pot sortir perquè els més il·luminats i extremistes demanen més i més foc. Aleshores, qualsevol dels dirigents considera important fer mèrits, en base a apujar el to, i buscar declaracions més dures i contundents. Es igual si entremig hi ha mentides, falsedats o ignorància absoluta. Ja s’ha dit i si convé, es farà una petita nota per retirar algun improperi. Tema resolt. El problema és que s’han ficat en una roda infernal, en la qual tot es qüestiona i es deslegitima. No solament el paper del govern i el seu president, sinó el paper del Congrés dels diputats, simplement perquè allà no tenen majoria. O el Tribunal constitucional perquè el titllen d’obeir directrius externes...Per al PP ja no hi ha res sagrat, ni tant sols la democràcia que per a ells, ha quedat en entredit quan s’ha arribat a pactes entre partits molts diferents. En comptes d’acceptar i lloar la diversitat, la negociació i el pacte, el que s’ha decidit és despotricar contra tot i contra tots. Ara i aquí, el PP va pel camí de l’autoritarisme, amb usos molt poc democràtics de les institucions que presideixen. Aquesta situació, juntament amb el perillós joc d’uns pocs, però molt ben situats càrrecs judicials, suposa un moment crític en la vida democràtica. Es en moments com aquests en que el cap ha d’estar fred i tranquil com per entomar els reptes amb serenitat, sense fer cas als extrems, decidits a crear situacions cada vegada més conflictives. El seny s’ha d’imposar, i ha de ser imposat a tots aquells que fa temps l’han perdut. Ho veiem en el dia a dia, amb el PP i VOX, però hi ha amplis exemples de la poca serietat i consciència, per part de Junts en molts casos, i d’ERC, en menys ocasions. El país no està per a més tensions i conflictes. S’ha d’exigir el retorn a la normalitat democràtica, i exigir el respecte i l’acatament a la separació de poders que garanteix la democràcia plena de la que gaudim. Que ningú la vulgui torpedinar.