Joan Roma

ISRAEL – GAZA: SUPERADES TOTES ATROCITATS. Esgotats ja tots els adjectius disponibles, no podem assistir impassibles a un extermini planificat i executat amb tota mena d’accions i actuacions, fora de les normes més elementals de respecte als éssers humans. Es donen xifres que superen les 30.000 víctimes, de les quals un 80%, dones i nens/nenes. Qui pot contemplar imatges i llegir descripcions de les atrocitats comeses, sense exigir la intervenció de tots els països del món ? Xifres, que tampoc reflecteixen la realitat perquè ni se sap qui ha quedat colgat per milers de tones de runes, ni qui ha patit els excessos dels colons a la zona de Cisjordània. En el marc del gran conflicte, n’apareixen molts d’altres de menors, però igualment insuportables. Com pot durar tant una actuació bèl·lica, amagada sota justificacions de defensa pròpia. Tots ens vam sentir concernits per l’atac terrorista de Hamàs contra persones innocents. Era lògica i justa una reacció contundent per a castigar als culpables, però no, derivar aquesta acció contra una immensa població civil, amuntegada i indefensa, en una franja on malviuen des de fa una eternitat. Els culpables d’aquesta desaforada actuació han de ser perseguits i castigats. No per tenir alts càrrecs de govern poden sortir-ne indemnes. I sabem de reaccions internes en contra d’aquesta represàlia, però s’ha de demanar més valentia i més unió per parar la guerra i portar a terme una reparació que hauria de passar per l’existència de dos Estats, coexistint en pau. Si una reacció ha de venir de l’interior d’Israel, una altra d’essencial ha de venir de la mà dels EUA, principal aliat i sostenidor de l’acció bèl·lica amb tota mena d’armament. Es comencen a veure accions de rebuig a l’interior dels EUA, sigui per ciutadans de procedència musulmana, sigui pel rebuig que produeixen les imatges i els resultats d’aquesta acció. Però tot és massa lent, massa circumstancial quan cada dia hi ha víctimes, per desenes o centenars. Des de l’ONU, el Secretari General està fent un important paper de crítica, i exigència de responsabilitats, alhora que proclama la necessitat de l’alto el foc, per a poder alimentar la població i recuperar un mínim de serveis sanitaris. També, en Josep Borrell, en tant que representant de la UE, exerceix un paper essencial, però s’ha d’anar tant lluny com parar una guerra, absolutament desigual. Aquesta guerra, trenca tots els esquemes i destrossa totes les simpaties i recolzaments obtinguts per Israel al llarg de la història contemporània. Costarà generacions recuperar la pau i la tranquil·litat, perquè l’odi que ara es sembra, serà recollit per les generacions futures. Ningú oblida les atrocitats que ha vist, i encara menys quan les ha patit en carn pròpia. Els capdavanters d’aquesta fúria no s’adonen del càstig que promouen, ni que sigui a molts anys vista. Qui podrà viure en pau, si ha estat protagonista de les majors atrocitats ? Com és que no surten molts més contraris, i fan fora uns extremistes que volen deixar enrere només que destrucció i patiment. Els errors, sempre s’acaben pagant. Ara ja no parlem d’un error sinó d’una campanya planificada i programada, de destrucció total, sense ni tant sols tenir pensat en el dia de demà. Destrucció per destrucció, en comptes de proposar uns canvis històrics que puguin servir per fer viable la convivència futura. Hi ha molts culpables a dintre i a fora, i a tots ells hem d’exigir responsabilitats.