Joan Roma

CARNET DE CONDUIR, RETARDS INACCEPTABLES. Tot sovint, apareixen en els mitjans de comunicació ,informacions que em deixen perplex, i alhora indignat. I, doblement indignat, perquè no veig una reacció immediata ni per part del sector afectat, ni per part de les administracions responsables. Avui, parlo dels enormes retards en els exàmens de conduir, indispensables per a obtenir el carnet. Un altre dia, parlaré d’altres retards, en altres sectors, encara més estratègics i sensibles. Torno al tema. Amb dades de fa un any, hi havia una llista d’espera a Catalunya, de 65.148 persones, i a tot Espanya de més de dos milions. Sí, sí, heu llegit bé, dos milions en espera de ser cridats per a realitzar els exàmens teòric i pràctic, per aconseguir el carnet de conduir. Per què aquest retard de mesos ? Doncs, perquè només hi ha un total de 704 examinadors, que només poden fer 12 exàmens per dia de treball. Aquesta, és una d’aquelles noticies que obliguen a la perplexitat, primer, i a la indignació, tot seguit. Avui dia, disposar del carnet de conduir no és cap caprici. Vaja, ho pot ser per algunes persones, però és una imperiosa necessitat per a la immensa majoria. Els hi va la feina, la possibilitat d’estudiar, de viatjar, de portar amics i familiars al metge, o a fer gestions i tramitacions. Es igual, és un element indispensable, molt especialment quan es viu en territoris amb un mal servei públic de transport, com passa en tot el món rural. Com en altres sectors, l’excusa o si voleu la justificació és que no tenen prou personal. Doncs bé, que es millorin les condicions i es busquin sortides per desencallar d’immediat el problema. I pel que he pogut saber, diner n’hi ha, puix que el finançament prové de les pròpies taxes que paguen tots els inscrits, i alhora de les multes i sancions de trànsit. En conjunt, una recaptació molt superior a la del cost. Davant aquesta situació no hi ha excuses que valguin. Tant les autoescoles, com els alumnes, com totes les administracions, tinguin la responsabilitat directa o indirecta, han d’exigir una solució immediata que per descomptat passa per a la contractació de molts més examinadors. I si cal una acció immediata, reincorporar dos o tres centenars d’antics examinadors per retallar llista d’espera, mentrestant arriben els nous. I animar a agents del sector a entrar en aquest ofici. Si es milloren condicions econòmiques i si cal horàries, segur atrauran interessats. El que no pot ser ,és tenir centenars de milers d’aspirants a conductors, sense saber quan seran examinats. Es impropi d’un país modern i eficient, i suposa un fre important per a l’accés a milers de llocs de treball i a poder viure en condicions diferents. Quan una administració detecta un problema, està obligada a posar-hi remei, amb el mínim de temps possible. Fa tres o quatre anys que dura aquesta situació, temps més que suficient per haver-hi posat remei. Pertoca al govern central fer-ho, però també a les altres administracions, exigir-ho.