Joan Roma

CAIXERS MÓBILS. NO ÉS LA SOLUCIÓ. El resultat de deixar fer als Bancs, ens ha portat a tenir 503 municipis, dels 947 que té Catalunya , a no tenir ni oficina bancària ni caixer automàtic. Hi hagué un pacte entre ells, per marxar, tots de cop, sense atendre a les peticions dels alcaldes, ni a les facilitats que els havíem ofert per quedar-se. El resultat: ens hem convertit tots els usuaris, en súbdits, sotmesos a les condicions i exigències, que cada Banc li ve de gust prendre. Mai, havíem estat tant mal atesos com en els nostres dies. Doncs bé, si aquesta és la pura realitat, els que vivim a pagès, en algun d’aquests 503 municipis, ho patim molt més. Ni oficina bancària, ni caixer automàtic. Si algú vol fer alguna operació ha d’anar a la capital més propera, estigui a 10, 15 o 20 quilòmetres. I pot semblar relativament fàcil per a una part, però recordem que a pagès, hi viuen desenes de milers de persones grans, sense vehicle propi. Les coses que s’han de fer per a resoldre aquesta situació, requeririen una pàgina sencera, per explicar-les. I moltes, depenen de la bona fe, d’amics, parents i veïns que agafen targetes bancàries, amb el codi corresponent per anar a treure diners, i portar-los a les persones que directament no ho poden fer. O demanar a algun botiguer que faci mig de banquer per poder disposar d’efectiu a casa. La llista és llarga, i molt, molt enrevessada , la qual cosa demostra el profund dany causat, per entitats bancàries sense un mínim de sensibilitat per a mantenir un servei bàsic, a prop de l’usuari. No vull repetir ni reiterar les gestions, tràmits i peticions fetes, per part de tots els alcaldes, per evitar el tancament de tots els serveis. Tampoc, la falta d’empatia i recolzament del Govern de la Generalitat, per evitar-ho. Al final, ens havíem acontentat en mantenir el caixer automàtic com darrer recurs. Ni això. A continuació, ens vam començar a moure per buscar ajuda, prop de la Diputació de Barcelona, on vam trobar comprensió i desitjos de col·laboració. Vam iniciar estudis i reflexions sobre quina podria ser la solució més adequada. La que consideràvem millor, era proposar als ajuntaments, oferir un espai adient, per a la instal·lació d’un caixer automàtic. Es a dir, fos a la planta baixa de la Casa Consistorial, en el Centre Cívic, o llogant l’antic espai del caixer o en algun altre equipament municipal, adaptar-lo com a caixer. Parlem d’un caixer que fos operatiu els 365 dies de l’any, en conveni amb el Banc o Bancs que, la Diputació o el Govern de la Generalitat, hagués arribat a acords de funcionament. Aquell inici de proposta, va quedar suspesa, tant bon punt el Govern de la Generalitat va fer pública la decisió d’entomar el tema, i buscar-hi solució. Tots esperàvem que la proposta fos similar a la que estàvem estudiant, o que algú la consensués amb el territori. Doncs, no. La Generalitat s’ha decidit per un sistema que no hagués tirat endavant si els caps pensants, establerts en un despatx a Barcelona, s’haguessin reunit amb 4 o 5 alcaldes de pagès. El sistema decidit no resol cap dels problemes, i suposa una despesa i unes condicions que veurem fracassar al cap de pocs mesos de que siguin implantades. Pel que hem pogut saber, per la campanya publicitària engegada, és que el servei s’ha adjudicat a Caixa Bank i Caixa Enginyers. Consisteix en una furgoneta amb caixer incorporat, que serà servit per un tècnic, acompanyat d’un conductor/vigilant, a raó de mitja hora o una hora per poble, un cop o dos al mes. Es a dir, que a cada poble se li dirà quin dia del mes vindrà la furgoneta, i on pararà. Podrà servir, si tot va bé i aquell dia hi ha cobertura suficient, a 6, 7 o 8 persones, en funció de les gestions que vulguin fer, i adéu siau, fins el mes que ve. Dit així, podem pensar que és un servei molt mínim, però millor això que res. Bé, però és que hi ha molts altres interrogants que no son fàcils de resoldre. Veiem-ne algun. Quan es diu que anirà a Cercs ( Berguedà), vol dir que només anirà a baix a Cercs, però no a Sant Jordi, ni a Sant Corneli, ni a La Rodonella ? Aquests son els quatre nuclis que conformen el municipi. I a Saldes, només aniran al poble, però no a Maçaners ni a l’Espà ?. Poso aquests dos exemples, entre més d’un centenar, existents a tot el país. Què farem amb la gent gran dels disseminats, molts d’ells sense vehicle propi ? Els anirem a buscar i a tornar, amb prou de temps com per a garantir que puguin fer servir el caixer, encara que superin l’horari establert ? Al territori rural, se li suposa cobertura universal, però només cal voltar una mica i parlar amb els alcaldes per constatar que això no és així. En fi, em queden alguns dubtes més que prefereixo esperar per veure com son resolts, però no és aquesta la solució que esperàvem.