Joan Roma

CAIXERS BANCARIS ITINERANTS. Després de tres o quatre anys de donar voltes, a com reparar el dany causat pel tancament de totes les oficines bancàries, caixers automàtics inclosos, en tots els municipis petits de Catalunya, la Generalitat s’ha decidit per un sistema de “caixer bancari itinerant” de la mà de Caixa Bank i Caixa Enginyers, a qui han adjudicat aquest servei. De res serveix tornar a parlar de les responsabilitats d’un govern, quan les entitats bancàries van per una banda i els interessos de la població per una altra. Durant anys, els alcaldes vam negociar, formules per facilitar la feina i el negoci a les entitats bancàries. Reduir dies d’obertura, compaginar oficines bancàries, i sobretot mantenir sempre operatiu el caixer. Inútil. Es van decantar per convertir els clients en súbdits als quals se’ls imposen les decisions, i a qui no li agradi que s’aguanti. Bé, doncs, tenim centenars de pobles, sense oficina i sense caixer. De 947 municipis que té Catalunya, n’hi ha 503, sense servei bancari, de cap classe. Ens vam queixar, abans, durant i després del tancament, exposant les greus dificultats en que es troba tothom, especialment tots aquells àmbits que depenen molt de poder treure, ingressar i operar amb efectiu, però també mitjançant operacions, en caixer. I heus aquí que ens trobem amb una decisió que no ha estat consensuada amb el món municipal. Una reunió dels pensadors del sistema, amb quatre o cinc alcaldes, hagués tingut un resultat clarament diferent del que es vol posar en marxa. Mireu, el que els ajuntaments preteníem i de fet havíem començat a estudiar i planificar era facilitar un espai municipal, per encabir un caixer automàtic. Fos, a la planta baixa de la Casa Consistorial, en el Centre Cívic, a l’antic caixer que hi havia, o en algun altre dels equipaments municipals, s’adaptaria un espai per aquesta funció. Parlem d’un caixer, de similars dimensions al que havíem tingut, capaç d’operar tots els dies de la setmana i de l’any, en conveni amb els Bancs designats, per garantir l’operatiu. Aquesta, era la solució adequada i esperada, amb un nou esforç dels ajuntaments per oferir un servei que no els pertoca, però que almenys resolia els greus problemes que causa la carència d’oficines i caixers. Ara, ens trobem amb un sistema molt poc operatiu i que obre un gran nombre d’interrogants. En primer lloc, pensar que la vinguda d’una furgoneta amb caixer incorporat, cada 2 o 3 setmanes a un poble, per estar-hi mitja hora o una hora, resol la problemàtica, és no entendre de què va el tema. Veurem també, les carències en cobertura de noves tecnologies, com per no garantir el servei, el dia que hagi d’operar el caixer. Però, em permeto posar un parell d’exemples de problemàtiques locals. Quan es diu que anirà a tots els municipis, s’ha d’entendre que si va a Cercs, no anirà a Sant Jordi, ni a Sant Corneli ni a La Rodonella ? Els quatre nuclis que conformen el municipi. A Saldes, no anirà a Maçaners, ni a l’Espà ? Podria enumerar una desena més de situacions semblants, només a la comarca del Berguedà. Però, a més, tenim una elevada xifra de persones grans que viuen en disseminat. Una estona al mes no resol cap de les necessitats. Un altre dia, en continuarem parlant, després d’avaluar uns mesos el seu funcionament.