Joan Roma

REHABILITAR EL VELL PARC D’HABITATGES. Tot sovint ,aprofito els caps de setmana per anar a voltar per alguna de les capitals de comarca, de la Catalunya Central, i territoris propers: Vic, Ripoll, Puigcerdà, Solsona, Igualada, La Seu d’Urgell, etc. Es inevitable, mirar-me-les amb ulls d’alcalde, pel que fa manteniment, mobiliari urbà, neteja viària, mobilitat, infraestructures, equipaments i serveis. M’agrada comparar la situació actual amb la de 20, 30 o 40 anys enrere. A tot arreu s’han fet canvis espectaculars, i és bo veure en quins àmbits s’ha estat més encertat que en altres. Doncs bé, comprovades les greus carències en habitatge en totes i cadascuna d’aquestes capitals i de molts altres pobles i ciutats, em demano perquè no es duu a terme, una mena de “pla de barris” dedicat a la “rehabilitació de cases i habitatges abandonats”. No té lògica ni és sostenible, anar ampliant les zones urbanes, i no recuperar els vells nuclis urbans, o zones que han quedat deshabitades degut a múltiples factors. Trobo inacceptable voltar per un poble o una ciutat i anar comptant els edificis, tancats i barrats, amb clars símptomes d’abandonament. Ja sé que algunes herències son de difícil execució però en molts altres casos, és simplement qüestió de voluntat i finançament. Ha arribat l’hora en que els ajuntaments, des del més gran al més petit, es fiquin en l’àmbit de l’habitatge i esdevinguin propietaris. Això només serà possible amb alguns canvis d’ordre normatiu – legal que simplifiquin i agilitzin les gestions, per a tot seguit disposar de finançament per a la rehabilitació i posada en el mercat de lloguer assequible. Tenim a Catalunya, desenes de milers de cases, tancades. Algunes, situades en llocs realment estratègics, que malmeten la vista i produeixen una negativa sensació d’abandonament. Podria posar noms, en totes i cadascuna de les capitals abans esmentades, i en dotzenes de pobles grans que , amb les ajudes necessàries, podrien recuperar una gran part del patrimoni immobiliari. Perquè no es fa ? No generalitzem. Ara mateix , la Diputació de Barcelona, ja ofereix ajudes per a la compra i rehabilitació d’habitatges als ajuntaments de la seva demarcació. Es un pas endavant important i sobretot exemplificant de cara a d’altres organismes i institucions del país, però és que hauria d’haver-hi ajudes, molt més importants, procedents del Govern de la Generalitat, i per descomptat del Govern Central. La suma dels tres nivells d’administració pot convertir un problema, en una solució. Si cada any, els ajuntaments poden recórrer a la petició d’ajuts, s’espavilaran per a conformar un Pla de Rehabilitació que suposi recuperar una part del vell parc d’habitatges. Els pobles i ciutats evitarien donar una trista imatge en algunes zones, i sobretot posarien en el mercat, milers de pisos a preus assequibles. I tot plegat en un termini raonable. Tot és començar perquè a continuació una promoció lliga amb una altra, i facilita una tercera. Es com una bola de neu que es va fent més i més gran, fins esdevenir una allau, de propostes i realitats. Es hora de posar mans a l’obra i no donar-hi més voltes. Prou temps que hem perdut.