Joan Roma

QUAN LA COBERTURA, FRENA LA PLURALITAT. Es molt penós que quaranta-cinc anys després de la recuperació de la democràcia, tinguem encara amplis territoris on no arribi, amb plenitud, la cobertura de determinades emissores, públiques i privades. En un món tant avançat, hem progressat molt lentament, en oferir pluralitat tècnica i informativa, a tots i cadascun dels ciutadans del país. Ja no parlo dels enormes retards en rebre telefonia mòbil, internet, canals de televisió, pública i privada. Es que encara a dia d’avui, hi ha nombrosos indrets on els problemes de cobertura continuen sent molt complicats. Es injust que un ciutadà urbà, disposi de tota mena de mitjans i en canvi un del món rural, els tingui totalment limitats. Encara, a dia d’avui, hi ha enormes dificultats per operar amb determinades empreses telefòniques. Encara avui, hi ha canals de televisió, que no gaudeixen de cobertura general i total. I encara avui, hi ha emissores de radio que no arriben a tots els indrets del territori català. I, si això és així, com seria vint o trenta anys enrere !. No hi ha hagut prou d’interès ni inversió en cobrir el país amb suficients antenes i torres, per fer possible que radio nacional d’Espanya, la Cadena Ser, i algunes altres, podessin ser escoltades , en tots els llocs i moments. S’ha de reconèixer l’astúcia i la voluntat propagandística del president Pujol, per fer arribar TV3 i Catalunya Radio, arreu del país. Tenia molt clar que per “vendre” la seva acció de govern i fer arribar els seus missatges, a tots els ciutadans, havia de facilitar que tothom estès connectat als dos principals elements de difusió i propaganda. I a fe, que ho va aconseguir. En menys de dos anys, la cobertura es va fer realitat. Per contra, la desídia, el desinterès i la falta de reflexes del govern central, va deixar amplis territoris sense cobertura. Fins i tot ara, si algú condueix per multitud de carreteres, principals o secundàries, de comarques de muntanya veurà com la cobertura és molt deficient, o fins i tot la perd. I no solament quan es condueix, a casa mateix, hi ha dificultats per a sintonitzar algunes emissores, que haurien de tenir cobertura universal. Aquesta situació no és anecdòtica ni s’ha de menystenir. Ha comportat derivades negatives per no tenir accés universal a una informació diversa i plural. Es que algú ha cregut mai en l’objectivitat i pluralitat de TV3 i Cat radio ? Ja no parlo dels escandalosos anys del procés, sinó de molt abans, quan hi havia un adoctrinament diari. No tenir altres mitjans, realment diversos i plurals, limitava l’accés a la informació verídica. I això repercutia, sense cap mensa de dubte, en els resultats electorals. Durant anys, els alcaldes i diputats, de territoris rurals, ens queixàvem, sense èxit, d’aquesta situació. Vèiem les grans inversions del govern català, i, en canvi la passivitat, per part del govern central. Entre tots hem d’assumir la part de culpa, i exigir ni que sigui tard i malament, que aquesta situació canviï, i es resolgui. Es penós haver-ho de repetir, l’any 2024, però així estem.