Joan Roma

LES CONSEQÜÈNCIES DE GOVERNAR. Es evident que les conseqüències de governar han de tenir necessàriament un resultat positiu, parcial o global, sinó millor dedicar-se a altres coses. Ho dic, a la vista de les grans reticències del Govern de la Generalitat, en mans minoritàries d’ERC. Reticències, a prendre determinades accions, frenades per posicionaments de càrrecs del partit, en alguns territoris. Aquest és el motiu que addueixen per no dur a terme la continuació del projecte del transvasament de l’aigua de l’Ebre. Segons els més entesos en la matèria, falten 50 quilòmetres per a que aquesta aigua podés arribar a l’àrea metropolitana de Barcelona. Allà, en aquests moments hi ha un bon cabal, garantit per uns embassaments que permeten estar relativament tranquils, durant uns mesos. Si aquesta és la situació, qualsevol govern, ha de planificar per tenir interconnectat tot el país, de manera que els excedents d’un territori, puguin resoldre les carències d’un altre. Tots recordem les grans mobilitzacions de les Terres de l’Ebre, menystingudes durant anys, com perquè no sigui fàcil un acord en aquest tema, però en política cal saber negociar i pactar. I si queda clar que el transvasament és puntual i transitori, es poden oferir contrapartides suficientment atractives com per acostar posicions. Aquesta ha de ser la via habitual de govern. No deixar cap territori enrere, en les seves justes reivindicacions de desenvolupament i progrés. Tenien i tenen raó els ciutadans d’aquelles comarques, en defensar els recursos hídrics, perquè suposen la seva principal font de riquesa. Si ara, per qüestions de sequera, poden ajudar a resoldre aquesta carència, és just negociar contrapartides que ajudin al seu desenvolupament, en altres àmbits i sectors. El mateix ha passat amb les obres de la B-40, controvertides per una part d’ERC, a Sabadell i territoris propers, en situació semblant a la dels Comuns. Al final, condició sine qua non del PSC, pel pacte de pressupostos de l’any passat. En una qüestió semblant estem amb l’ampliació de l’aeroport del Prat, i amb el desenvolupament del projecte de Hard Rock. Està vist que una part d’ERC i Els Comuns, no hi estan d’acord, doncs, imposen al Govern, frenar-los i , a ser possible, tombar-los. Així ,no es pot governar un país. Tots els temes que he tractat, necessiten grans consensos, però alhora grans partides pressupostàries, i terminis de planificació, redacció, aprovació i execució, molt llargs. No podem estar donant voltes i més voltes al què volem, al què ens agradaria o com voldríem tenir el país. En un moment o altre, els debats han d’acabar i han de donar pas a les actuacions. Marejar la perdiu, mai és una opció quan es governa. Governar, és decidir, és prioritzar, i si s’ha de fer, malgrat les reticències o les adversitats, es fa. El terreny pla, en política, no existeix gairebé mai. Cal, doncs, saber pujar i baixar, mitjançant valoracions correctes i afinades, com per poder negociar, en les millors condicions possibles. I sempre és millor un acord, ni que sigui de mínims, que deixar-lo per altres temps.