Joan Roma

LA CAIGUDA D’UN IMPERI. En el moment de decidir quina carrera universitària volia estudiar, vaig dubtar entre la d’Història, i la que finalment vaig escollir: Ciències de l’Educació. Amb tot, sempre he tingut un important afany per llegir i estudiar, la història en general, i alguna, en particular. Es un àmbit tant immens que dona per anys i anys, d’estudi i lectura. D’aquestes lectures n’he extret informació sobre la caiguda dels imperis, en plural, puix que n’hi ha hagut centenars, des dels inicis de la història. Son pocs, molt pocs, el que han desaparegut de la nit al dia, com a conseqüència d’alguna invasió o algun element catastròfic, en forma de terratrèmols, volcans, o inundacions. El més habitual, és assistir a una caiguda sostinguda, fruit d’un cúmul de circumstàncies. La història és viva i dinàmica, de manera que en cada moment podem veure com evolucionen els imperis actuals, amb possibles prediccions sobre el seu futur proper. Ara mateix, tenim un gran imperi, com era la URSS, reduït a Rússia, a la qual se li han vist les enormes carències i dificultats, a l’hora d’emprendre una guerra contra un suposat país petit i poc potent com Ucraïna. El seu paper ha quedat fortament qüestionat, i tot indica que el passeig triomfal planificat, s’ha convertit en un greu problema de molt difícil gestió. Tenim, però un altre imperi que denota problemes greus, en un gran nombre d’aspectes com per pronosticar properes crisis que aniran debilitant el seu poder, intern i extern. Em refereixo als EUA. Un imperi de gran rellevància per a tots els europeus, puix que ens ha salvat en dues grans ocasions: Primera i Segona Guerres Mundials. A banda, de molts altres moments, menys perillosos, però igualment importants. Sembla increïble com un país de les dimensions i poder que ostenta, mostri unes febleses i contradiccions impensables en una democràcia, suposadament moderna. Que després d’anys i anys de conteses electorals, encara tinguin un sistema poc fiable com per posar en entredit els resultats, sembla impossible. Però, hem vist, ja no en unes eleccions , sinó en vàries com de complicat eren els recomptes. I ,el més greu, no hi han posat remei ! Però, és que a punt d’iniciar un nou cicle, apareixen dos únics candidats, en representació dels dos partits tradicionals: Demòcrata i Republicà, amb dos candidats, clarament complicats. Pels republicans, Donald Trump, seria difícilment elegible en qualsevol dels països de la UE, i tanmateix, pot acabar sent el candidat oficial, si no hi ha una resolució judicial, ferma i contundent. De moment, no sembla que la cosa vagi cap aquí. I de la banda demòcrata ens trobem l’actual president Joe Biden , amb 81 anys, i les dificultats lligades a l’edat. Mai és recomanable intentar superar els problemes de l’edat, amagant la pura i dura realitat. Tothom ha de saber retirar-se a temps, oimés si es tenen unes responsabilitats d’una enorme complexitat, que obliguen a una dedicació intensa i extensa. Arribats aquí, veurem com evoluciona la campanya en els propers mesos, però aquesta situació afegida a moltes altres, mostren una potència en decadència. Lenta, però constant. Això, és el preludi de l’aparició de noves potències, sense l’etiqueta d’imperi, que assumiran el rol dels anteriors. I és aquí on toca fer els deures a la UE, per tal d’esdevenir una de les potències, a nivell mundial. Ens hi juguem ser respectats i garantir un ordre mundial, sota els principis que regeixen els nostres països. Aquesta ambició ha de ser compartida i posada a la pràctica, el més aviat possible. Ningú ens esperarà ni facilitarà aquest paper.