Joan Roma

ISRAEL – PALESTINA: HAN DE SER POSSIBLES DOS ESTATS. Tant patiment, tantes morts, tantes penalitats obliguen a imposar el que fins ara no ha estat possible: l’existència i coexistència de dos Estats- Israel i Palestina, fent possible que tots dos tinguin la vida, present i futura, assegurada. Res, de noves improvisacions i promeses incomplertes. El món , en el seu conjunt, ha d’imposar aquesta solució. Si un mèrit li hem de reconèixer a Josep Borrell, és, el gran esforç ,en ser a tot arreu des d’on pot influir per avançar en aquesta proposta. Ell mateix l’ha formulat, ampliat i detallat, per tal de ser explicada, estudiada i valorada, per tots els països afectats. I ,a dia d’avui, hauríem de dir que tots els ciutadans del món, estem interpel·lats per trobar-hi solució. Espanya i Bèlgica, en tant que responsables de la darrere presidència de la UE i de l’actual, ja s’hi han manifestat ,a favor. Poc a poc, altres països van expressant la voluntat d’evitar l’extensió del conflicte cap altres territoris, i que només es trobarà la pau autèntica, si s’aconsegueix establir un Estat per als palestins. Portem mesos de noticies i imatges insuportables. Es injusta la reacció d’Israel, per culpa d’una acció terrorista de Hamàs que va ser horrorosa, però l’horror no s’esborra amb més horror. Més de 25.000 morts, dels quals la immensa majoria son dones i nens/nenes. Ni en les pitjors guerres, es donen aquestes xifres. Es la destrucció total, i portar la fam i les malalties com armes complementàries. Ningú ,pot justificar una deriva bèl·lica com aquesta, perquè no portarà ni la pau ni la estabilitat a la regió. Està comprovada la reacció de la població atacada, sotmesa a les més dures crueltats, l’odi que ha generat, durarà generacions. I l’odi és un arma de destrucció massiva, perquè perdura i pot actuar, en tot lloc i moment. Només una acció valenta, decidida, immediata, pot trencar la dinàmica actual. La posada en marxa d’un alto el foc, primer, una entrada massiva d’ajuda, i l’inici de negociacions per a establir els principis de l’existència de dos Estats, ni que sigui amb imposicions molt dures, a les dues parts. I si cal, interposant, forces de seguretat que impedeixin represàlies d’uns i altres, durant els propers decennis. El dolor i l’odi, seran difícils d’esborrar, però no queda altra solució que fer-ho possible, mitjançant acords amplis, generosos i contundents. Segur, hi ha molts ciutadans d’Israel que han patit en carn pròpia, la crueltat de Hamàs, però de poc els serveix la venjança contra milers d’innocents, atrapats entre dos focs. Al contrari, poden pensar que l’existència de dos Estats, pot posar fi a una roda infernal de conflictes que no té aturador. Tothom mereix viure en pau , també en aquests territoris. I ara, ha arribat tant lluny el terror que justifica la imposició d’un final, acordat i pactat, ni que sigui des de fora, sota cobertura de la ONU. El Pla Borrell, posa sobre el mapa, la solució desitjable. Ara, s’ha de fer possible, dur-la a la pràctica.