Joan Roma

IL.LUMINATS I INTRANSIGENTS. Si no fos perquè ho hem vist i viscut, en viu i en directe, no ens creuríem moltes de les accions i resultats del procés independentista. Ha estat tant penós i ridícul que costa donar-ne compte quan el temps resol alguns dels dubtes o invents creats. Tots sabíem que Anna Gabriel, no tenia cap procediment , com per témer resolucions judicials greus. El mateix que tenia Mireia Boya, que es va presentar davant el tribunal amb la bossa de roba preparada per entrar a presó i la van enviar a casa. Ella i la CUP, volien fer veure que també tenien algú a “l’exili” i res millor que marxar cap a Suïssa a predicar, en el país més capitalista del món. Va jurar no anar mai a Madrid a retre comptes d’una simple desobediència, però és el que ha fet, i adéu siau. Retorn a Suïssa, per continuar la bona vida de la que gaudia. Tampoc ens ha sorprès una altra giragonsa de l’activista i milionari Lluís Llach, un dels grans estafadors del procés, que anava per pobles i ciutats, anunciant la bona nova d’una molt prompta independència de Catalunya. Era un dels que predicava fermesa i contundència front el govern central, afrontant tots els sacrificis que calguessin, per assolir el gran objectiu. Queda clar que és molt més fàcil cridar a la revolta amb un bon compte corrent que treballant a peu del tros. Ara, ha sortit del Consell de la República Catalana, en protesta pels contactes del fugitiu Puigdemont, amb el govern del PSOE. Un altre mig fugitiu, mig turista, establert a Suïssa, és Rubèn Wagensberg ( ERC) secretari quart de la Mesa del Parlament, de baixa per “atacs d’ansietat” arran la seva aparició en un dels expedients del Magistrat Garcia Castellón. Durant el procés va adoptar el nom de “Konan”, no sabem si copiant les aventures de “Konan el Bàrbar” o “Konan el Destructor”. No sembla pensés en els centenars de milers de catalans, preocupats, angoixats i temorosos de la situació que vivien, per culpa dels impulsors d’un procés embogit. Hi ha molts altres protagonistes del procés, que ara han oblidat les seves posicions i volen aparèixer com simples comparses o involuntàries víctimes d’una imaginària “repressió”. Es decebedor, constatar la inconsciència amb la que van actuar, i sobretot la immensa covardia que han demostrat. No trobem ni un sol exemple de persona que comparegui públicament i accepti les mentides, enganys i falsedats utilitzades per impulsar un procés que sabien estava condemnat al fracàs. Queda un darrer reducte, dintre de Junts, que només pensen en com sortir del merder, aprofitant els resultats electorals. No hi ha honor, no hi ha valentia, no hi ha respecte pels altres, només es busca salvar el propi cul. Es d’una tristesa infinita haver tingut un munt d’aquests beneits, ocupant càrrecs de responsabilitat , en el nostre país. Han tirat per terra el prestigi guanyat a costa de grans esforços per les generacions que ens han precedit. Solament es mereixen el menyspreu més absolut.