Joan Roma

SOBRE L’ESTATUT DE MUNICIPIS RURALS. He fet una primera lectura de l’Avantprojecte de Llei de l’Estatut de Municipals Rurals, en la versió del 20/XII/23. Un text ,clarament millorat, respecte del primer esborrany presentat. En aquest, es fa una descripció clara del que s’entén per “municipi rural”. Com a principal base és el nombre d’habitants, però no solament , per quan ha de ser un que estigui dintre d’una comarca, considerada rural. Per raons d’espai, agafo les principals xifres. L’avantprojecte, va destinat als municipis de fins a 2.000 habitants, i considera els de fins a 500, com “municipis rurals d’especial atenció”. Per emmarcar les xifres, en el conjunt de Catalunya, cal saber que d’un total de 947 municipis, en tenim 331 que no arriben als 500 habitants, i un total de 260, per sota dels 2.000. Es a dir, l’Avantprojecte, va dirigit a 591 municipis. Un enorme espai territorial, tot i que petit, en nombre d’habitants, tenint en compte que Catalunya, ja ha arribat als vuit milions. I aquesta, és la primera constatació i el primer repte a tenir en compte, a l’hora de plantejar solucions a l’enorme desequilibri territorial que ha anat creixent, any rere any, fins assolir la realitat actual: un immens cap, a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb extremitats cap el nord i cap el sud, amb unes poques taques, a l’entorn de les capitals provincials. La resta, un enorme rerepaís, buit de gent i activitat directa. Redreçar aquest desequilibri, és molt complicat i delicat, perquè s’arriba tard i malament. Però, l’amuntegament de gent i activitat, en una petita part del país, ja veiem les dures conseqüències que comporta a nivell d’habitatge, mobilitat, efectes mediambientals, etc. Toca, doncs, entrar-hi per les bones o serà pitjor. Les grans conurbacions haurien de ser les principals interessades en descongestionar el territori i traslladar part de la seva activitat, per afavorir el desplaçament de gent, cap el medi rural. Dit això, tenim a les mans l’eina essencial ? la definitiva ? No. Però, també seria injust pretendre que una futura llei arregli polítiques i tendències de desenes d’anys de funcionament. No ha estat prioritat de cap dels governs de la Generalitat, impedir el creixement desorbitat de les àrees urbanes, com tampoc afavorir activitats en l’àmbit rural, per frenar el despoblament. Com en tantes altres coses, arribem tard, però de res serveix lamentar-ho, sinó ens posem a la feina per salvar tot el que sigui salvable. En l’Avantprojecte s’hi veu voluntat d’emprendre mesures per facilitar la vida en el món rural, començant per fer la vida més fàcil a les administracions que hi operen: municipis i consells comarcals. Si en un lloc son de vital importància aquestes dues institucions, és en el territori rural. S’enumeren algunes mesures, a l’hora de redactar noves lleis i normatives, en les quals hi hagi el segell “rural”. El mateix haurà de formar part de convocatòries d’ajuts i inversions, de totes les conselleries i del govern, en general. Les propostes sonen bé, ara ,haurem de veure els resultats. Amb tot, trobo a faltar compromisos més directes i concrets que alguns diran no han d’estar formulades en un Avantprojecte, però ajudarien a resoldre problemes presents. N’exposaré tres o quatre, a modus d’exemples. El Govern de la Generalitat, s’hauria de comprometre a que tots i cadascun d’aquests 591 municipis, disposin d’un secretari – interventor. Figura essencial i obligatòria per a poder funcionar un ajuntament. I en aquells més petits, garantir la seva presència un dia a la setmana, juntament amb un administratiu/ tiva. El mateix, caldria assegurar pel que fa un arquitecte i un enginyer, en tant que funcionaris, un dia al mes. Aquí, haurien d’entrar en joc el paper dels consells comarcals que al meu entendre s’haurien de convertir en Mancomunitats. Garantida l’estructura mínima de funcionament, s’hauria de modificar la burocràcia amb una proposta de simplificació contundent, començant pels pressupostos i tramitacions. Seguida d’altres mesures per a la contractació d’obres i serveis, per facilitar el funcionament quotidià. A partir d’aquí, es pot parlar de noves competències i facilitats en matèria urbanística i d’habitatge que tinguin en compte la realitat rural. I les que afectin el món pagès i ramader, força maltractat per decisions i polítiques , pensades i dirigides des de despatxos, en comptes des del territori. Amb alguns retocs i canvis, es pot anar en la bona direcció, si bé tenint present que serà qüestió d’anys i molts esforços, aconseguir frenar primer i reconduir, després, les tendències dels darrers anys.