Joan Roma

QUALITAT PER DAVANT QUANTITAT. En els meus set anys a Berna, capital de Suïssa, vaig interioritzar un principi elemental que m’ha quedat per sempre i em va servir pels meus anys de regidor i alcalde: prioritzar la qualitat per davant la quantitat. Ho vaig posar en el frontispici de les meves actuacions, en tot lloc i moment. Dic això, a la vista de les darreres dades del padró, segons les quals Badalona passa al davant de Terrassa, com a tercera ciutat de Catalunya, per només 700 habitants. Bé, hi ha qui li dona importància i qui en passa totalment. Encara recordo, de petit, les batalles per considerar Barcelona més gran que Madrid. Ara, ja ningú s’hi fica perquè , per nombre d’habitants, fa temps que els ha doblat. La primera, 1.660.435; la segona, 3.339.931. Vist, però, amb ulls d’un mig suís, no hi ha cap motiu d’enveja. Parlo tant de les dues capitals, com de Badalona – Terrassa. El que compte, o hauria de comptar, és el nivell de qualitat de vida, en una ciutat o una altra. Es el que tenen clar a Suïssa. Berna és la capital, i en canvi té menys habitants que Zuric, Ginebra, Basilea o empata amb Lausana. Cap problema, al contrari, el que políticament juga, és la qualitat de vida i serveis. I cap candidat a alcalde/alcaldessa de Berna, se li ocorreria plantejar guanyar habitants per avançar alguna de les altres. En absolut, vaja que li faria perdre eleccions. El que impera és continuar les millores en infraestructures, equipaments i serveis. Tenir immenses piscines públiques, ben situades, i gratuïtes. O garantir que el riu Aare, continuï net i polit com per servir d’espai de bany i esports nàutics, en uns quants quilòmetres del seu recorregut, i que a banda i banda tingui camins per anar a passejar o fer esport. O disposar d’una flota de tramvies, troleibusos i busos, ecològics, amb periodicitats increïbles i puntualitat suïssa. O parcs i jardins, amb mobiliari urbà impecable... Vaja, que aquest model serà ben aviat copiat i replicat arreu del món. Abans, m’agradava, després de fer gestions i tràmits a Barcelona, anar a donar una volta per la ciutat. Ara, acabada la feina, tiro amunt a la recerca de pau i tranquil·litat . Hi ha excés de vehicles, incompliment de normes, com per ser atropellat per patins, bicis o altres estris, encara que vagis per la vorera o pel mig de les Rambles. I un excés de soroll, generalitzat arreu de la ciutat, i de les ciutats, en general. Aquests excessos van portant el desig de canvi de paradigmes, com per apostar per un altre tipus de vida. I això ,requereix un altre tipus de ciutat. També, ha de comportar altres tipus de finançament públic, deslligat del nombre d’habitants. Molts no ho saben, però una part de les transferències de l’Estat, a les autonomies i municipis, van lligades a la xifra d’habitants, i dels serveis que donen. D’aquí, l’interès d’alguns polítics en augmentar habitants, per augmentar ingressos, en un cercle que no acaba mai. S’ha de trencar aquesta dinàmica, per una altra, en que imperi la qualitat per davant la quantitat.