Joan Roma

PREPARAR EL RELLEU. Toca girar pàgina a dues dècades de sobresalts, sortides de to, enganys, promeses impossibles, i el més greu de tot, trencaments interns i externs, produïts per un procés independentista, fruit de l’imperi de la rauxa, una vegada perseguit i aniquilat el seny. Amb uns centenars d’activistes, ben organitzats i ben protegits per les elits polítiques, va ser suficient per posar el país, potes enlaire. Disposar del Govern de la Generalitat, de molts ajuntaments, la majoria de consells comarcals i algunes diputacions, va donar els recursos i el poder necessari per a revoltar centenars de milers de persones. Si hi afegim la disponibilitat total de TV3, Catalunya radio, i mitja dotzena més de publicacions digitals i en paper, generosament subvencionades amb diner públic, i aconseguir feblesa informativa i deficient reacció, en contra, de pràcticament la resta de mitjans de comunicació, es pot entendre la sensació de domini total de la situació, per part de les entitats i partits independentistes. Si mirem enrere, veurem i comprendrem els greus errors comesos. En primer lloc, per tot aquest món independentista que no tenia planificació clara ni full de ruta garantida. No podia guanyar, perquè estava ficat en “terres ignotes”, en un món desconegut per a tots ells. Però, també hi hagueren enormes errors de la part contrària, de la part que havia de vetllar pel compliment de les lleis vigents. El govern central, en mans del PP, va mostrar i demostrar la més grans de les inutilitats, a l’hora de prendre mesures, en temps i forma, com per no permetre sortir dels camins legals a un gran nombre de càrrecs institucionals. Mai s’hagués hagut d’arribar a les dates del 6 i 7 de setembre de 2017, amb les nefastes sessions en el Parlament de Catalunya. I, arribats en aquest punt, tocava aplicar l’article 155, el dia 8 a primera hora del matí. Es així com han d’actuar els governs democràtics, quan algú pretén vulnerar els seus principis bàsics. Però, tot això, ja és història. Els qui l’hem protagonitzada, per haver-la patida, la descrivim perquè ningú la canviï i vulgui vendre accions i actuacions, inventades o falsejades. Hem girat pàgines, i les poques que queden per girar, les girarem en els propers mesos. Mai més es poden repetir, fets semblants. I, ara toca preparar el relleu. I el relleu ha de venir de la mà dels qui més i millor van parar el cop: els socialistes. No vam ser els únics damnificats. No. Molts altres, d’altres partits, sectors i col•lectius, van patir de manera semblant, però el partit que millor aplega una àmplia majoria de canvi, és el PSC. I fa temps es prepara per al relleu. Un relleu, no solament de persones, sinó d’estructures, de funcionament, d’objectius. S’ha de fer tot el possible per atrapar el temps i esforços perduts, i per això cal una acció de govern àmplia, valenta, sostinguda en el temps, cap endins i cap enfora, com per recuperar el seny perdut, i portar noves formes i noves relacions amb la resta d’Espanya. Havíem estat el territori modèl.lic i desitjat. Hem de tornar-ho a ser.