Joan Roma

NOTES SOBRE L’ESTATUT DE MUNICIPIS RURALS. He fet una segona lectura a l’Avantprojecte de Llei de l’Estatut de Municipis Rurals, i reitero el que vaig dir, dies enrere, en motiu de la primera lectura. La música sona bé, però s’ha de posar lletra més detallada i concreta. Els 591 municipis que entren en la futura Llei, necessiten concrecions a temes molt rellevants per a la supervivència del món rural. En vaig posar algunes, en un article anterior, ara enumero unes quantes, per fer més visibles alguns dels grans problemes quotidians. Comencem pels més bàsics i elementals. Si és obligatori disposar d’un secretari – interventor, no pot ser que aquesta obligació, a dia d’avui, esdevingui un impossible per la manca de professionals. Ha d’haver-hi un acord entre Govern central i Generalitat, per a garantir la dotació d’aquesta figura en tots i cadascun dels ajuntaments de Catalunya, i molt especialment en els més petits. Aquests, ni que sigui un dia a la setmana, han de comptar amb un secretari - interventor, acompanyat d’un administratiu /tiva. Una altra dotació de personal indispensable per a poder dur a terme les tasques municipals, es que els consells comarcals o les diputacions, disposin d’arquitectes i enginyers, en tant que funcionaris, que un dia al mes, puguin prestar serveis a cadascun dels municipis que ho necessitin. Pel que fa comptabilitat municipal. Ha d’haver-hi un acord entre Govern Central i Generalitat, per tal que tots aquells ajuntaments que no superin el milió o milió i mig, de pressupost ordinari, s’acullin a un sistema abreujat i reduït d’elaboració, tramitació i execució. S’ha de modificar substancialment la realitat actual. En totes les convocatòries d’ajuts de la Generalitat, hi ha de figurar un apartat destinat als municipis rurals, en el qual es simplifiquin tràmits i gestions per a poder-hi accedir. En la majoria de convocatòries, ha de ser possible arribar fins el 95% de finançament de les accions i actuacions. En el món rural, el manteniment i millora de la xarxa de camins, és de vital importància. Tot i les millores dels darrers anys, pel que fa a concedir ajuts als Consells Comarcals, per a destinar-los als municipis de la seva comarca, el sistema hauria de ser modificat per un altre totalment transparent i efectiu. Ens els pressupostos de la Generalitat, hauria de figurar una partida, destinada a concedir un ajut a cada Ajuntament, a raó de 500 euros / km2 de terme municipal. Aquesta és una xifra orientativa, que pot ser modificada, en funció de les propostes i debats que es puguin produir, però resoldria la precarietat i incerteses actuals. En aquesta matèria com en altres, poder planificar a curt, mitjà i llarg termini és molt important. Considero que el paper dels consells comarcals hauria de ser modificat, a favor de la seva reconversió en Mancomunitats de serveis, destinades a agrupar i gestionar serveis municipals, de la manera més directa i eficient, saltant els límits comarcals que en molts casos, son artificials i poc adequats per a la prestació de molts serveis. En matèria de contractacions de serveis i petites inversions, cal modificar l’actual sistema, molt poc adequat per a la realitat de pobles petits, degut a la inexistència d’empreses disponibles. S’ha de buscar un nou sistema, més ràpid i eficient. Pel que fa urbanisme, s’han d’abreujar i modificar algunes tramitacions, especialment en sol no urbà, per tal de fer possible la realització de peticiones procedents de l’àmbit agrícola – ramader, i que ara no troben sortida. I, vista la problemàtica de l’habitatge, en el món rural, el Govern hauria de contemplar diverses convocatòries d’ajuts, destinats a l’adquisició de cases antigues, dintre i fora dels nuclis urbans, per tal de poder-les rehabilitar i destinar a lloguer social. Aquests ajuts, haurien de poder arribar al 100% de l’import d’adquisició, així com a cobrir la totalitat del cost de rehabilitació i adequació. Es possible que algunes d’aquests mesures, es consideri hagin d’anar fora de la Llei. En tot cas ni que sigui en el preàmbul, estaria bé formular-les com a propòsit per a dur-les a terme, de la manera que es consideri oportuna.