Joan Roma

MASSA FRONTS OBERTS. No queda clar si l’elecció de Pere Aragonés, com a candidat d’ERC, a les futures eleccions al Parlament és fruit del nerviosisme o d’una planificació derivada del llarg procés que patirà l’execució de la llei d’amnistia. Semblava clar un enfrontament entre Oriol Junqueras i Pere Aragonés, per la candidatura, però la inhabilitació de Junqueras, pot anar per llarg, de manera que toca resignar-se. Hi ha però una altra opinió sobre el tema, i és el possible avançament de les eleccions al Parlament, degut a imponderables que van apareixent, cada dia que passa, i que pot complicar, i molt, uns bons resultats a ERC. En els tres anys de Govern, no hi ha cap gran projecte, cap gran decisió que hagi marcat aquest període. Estem davant una acció de Govern, plana, poc substancial, i sobretot marcada per un gran nombre de fronts oberts, sense emprendre mesures adients i contundents per resoldre’ls. Si una cosa es demana a un govern és saber entomar els temes, i ser capaç de portar-hi l’adequada solució. No és el cas. Veiem-ne uns quants. El greu problema de la sequera no el podem imputar a l’acció de govern, però sí no haver estat atents a les derivades que comporta la crisi climàtica. Fa anys que veiem l’escassetat de pluges, tocava, doncs, emprendre mesures en totes direccions. I no solament les més urgents, sinó fent previsions a mitjà i llarg termini. Una nova dessaladora no s’improvisa ni es resol només amb diner, ha d’haver-hi un molt llarg procés que alguns situen entre els 6 i els 8 anys, fins a tenir-la, en funcionament. El dia 1 de febrer es posaran en funcionament les mesures previstes pel Govern. Seran molt dures i molt complicades de complir, perquè hi ha àmbits i sectors no prou estudiats ni programats com perquè no acabin en sancions. Penso ara en el món pagès i ramader, però n’hi ha d’altres. Aquesta prova de foc, posarà tot el país en tensió, i s’ha de veure com entoma el Govern, les conseqüències. Si la sequera és el principal maldecap, en tenim d’altres, derivats de l’informe Pisa, en matèria d’ensenyament. No hi ha una resposta clara i decidida per part del Govern, i s’ha traspassat el tema a una comissió d’experts, que dona més la impressió de voler guanyar temps que no pas resoldre el tema. En Sanitat, el país continua tenint 400 municipis petits, amb serveis mínims, tant mínims que en alguns casos, no arriben per manca de professionals . Ha esdevingut habitual tenir un matí o una tarda de servei mèdic, quan abans de la pandèmia , era de tres a la setmana. I si mirem serveis de pediatria, llevadora i altres, han quedat suprimits o traslladats a la capital de comarca. En grans obres d’infraestructura, equipaments i serveis, no hi ha cap canvi substancial , demostració de falta de capacitat de gestió i sobretot de decisió. Com es pot tenir en situació d’espera, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona ? Com es poden tenir sense data, nombroses obres en carreteres, col•lapsades cada setmana? Com pot ser que a finals de gener, no tinguem pressupost 2024 ? Massa fronts oberts, que poden portar a convocar eleccions, a la vista que les coses no solament no milloraran sinó poden empitjorar. Aviat ho sabrem.