Joan Roma

IMMIGRACIÓ, DE QUÈ PARLA AQUESTA GENT ? Res més perjudicial que fer cas d’opinions, propostes i decisions, de procedències mal informades, tergiversades o directament falsejades, per aconseguir finalitats polítiques de caire totalment populista. La ignorància és agosarada, la ignorància lligada a la mala fe, produeix efectes destructius. Arran la immersió de Junts, en el tema de la immigració, em poso les mans al cap quan escolto explicacions i descripcions del fenomen immigratori que res tenen a veure amb la realitat. Uns quants “savis” de Junts, s’han posat a parlar i pontificar sobre un tema molt delicat, que requereix profunds coneixements, abans d’emetre opinió, i sobretot decisió. He estat immigrant, durant set anys a Suïssa, quan Espanya tenia tres milions de ciutadans, repartits per una desena de països. D’aquests tres, aproximadament mig milió, érem catalans. Mai, en cap dels països de rebuda ( França, Alemanya, Suïssa, Gran Bretanya, Mèxic, Argentina, Xile...)se’ns va considerar persones conflictives i encara menys lligades a la delinqüència. Qui son aquests que ara i aquí, ho fan amb els immigrants que rebem ? De què parla aquesta gent? Com gosen fer planar dubtes i culpabilitats sobre col•lectius que han suat sang i llàgrimes per fugir dels seus països, per trobar pau i feina, aquí. Aviat farà vint-i-cinc anys que dedico una part del meu temps, a la immigració. Primer, uns quinze anys com professor voluntari de català, per a immigrants, en general. I ara, vuit anys més, com professor de castellà, en el Centre de Protecció Internacional de Berga. Sempre actuant sota mandat de la Creu Roja. He conegut i tractat no menys de sis o set-centes persones de les més diverses procedències: Síria, Ucraïna, Afganistan, Rússia, Geòrgia, Azerbayan, Senegal, Mali, Burkina Faso, Guinea Conakry, Congo, Kenia...puc assegurar que si una cosa tenen com prioritat és passar desapercebuts, aprofitar totes les oportunitats d’aprendre idiomes ( castellà i català), entrar en cursos de formació, per a tot seguit trobar feina i pis, i així poder enviar ajuda als qui van deixar a casa seva. La immensa majoria té clar que ja no podrà tornar, de manera que el gran objectiu és tenir papers, i fer vida activa i tranquil•la aquí. Vol dir formar-se i treballar en multitud de feines que els d’aquí no volen. Es així com es completen torns de nit, de caps de setmana i festes, amb immigrants que han obtingut titulacions de soldadors, manobres, netejadors, ajudants de cuina, de residències de gent gran, de cases de pagès, de jardineria, de granges.... Espanya i amb ella Catalunya, necessita cinc milions d’immigrants, per a poder cobrir les necessitats bàsiques de les indústries i serveis. Els qui han arribat i els que vindran, volen feina i tranquil•litat. I per tenir papers hi ha la via destinada als refugiats, una petita minoria, i la de l’arrelament social, que precisa de contracte i de tenir l’expedient net i polit. Posar en perill aquest futur és la darrera de les coses que farien. Ningú, vulgui barrejar immigració amb delinqüència perquè no ho aconseguirà. Es més, es farà mereixedor del més gran dels menyspreus pel mal que causen i perquè els qui vam marxar, els hi recordarem el deute que tenim amb els països receptors que ens van tractar amb respecte i honor. No permetrem que uns populistes sense escrúpols posin en perill la convivència i integració.