Joan Roma

CITES PRÈVIES, CITES IMPOSSIBLES. Si una mala cosa ens ha quedat de la pandèmia, és la necessitat de concertar cites prèvies, en un gran nombre de llocs i moments. A dia d’avui, no té cap justificació mantenir aquesta mesura, en la majoria de llocs on es manté l’obligació. Hi ha clars abusos que compliquen enormement la vida d’usuaris, consumidors i clients. Només cal fer algunes proves per a verificar aquesta situació. El primer gran problema és tenir contacte amb algú que t’atengui. Per aconseguir-ho, caldrà fer dues, tres, cinc o deu trucades. Perquè? Moltes vegades per col·lapse del sistema, o per disposar d’una o dues persones per atendre, tot i les desenes de trucades que es reben cada dia. O, simplement perquè el personal se n’ha cansat i ha decidit deixar despenjat l’aparell. Sigui quina sigui la causa, les conseqüències son greus i no veig cap solució adient, a l’horitzó. S’ha acordat així, i ningú s’atreveix a posar-hi remei. I, tanmateix s’ha de fer, i quan més aviat, millor. Té lògica quan es tracta d’establir visites concertades amb prou de temps com per fer les previsions oportunes: consultoris mèdics, hospitals, agències tècniques, etc, però no en la resta de casos. I el pitjor, son els extraordinaris filtres per evitar la presència d’usuaris o clients. Darrerament he fet algunes gestions per a d’altres persones, i la resposta és escandalosa, fins el punt d’haver d’amenaçar amb denúncies, queixes oficials, o mitjançant articles , per aconseguir ser atès. Increïble, però cert. I, no solament això, és que darrere moltes cites s’hi amaguen restriccions de tota mena per evitar atendre com cal. Poso algun exemple: en cites a bancs, no es poden fer diverses gestions seguides. No, no, cal una cita prèvia per a cadascun dels tràmits. No admeten disposar d’una atenció personalitzada, per resoldre en una sola visita diverses qüestions. S’ha acabat el servei plural. Ara, de gota en gota, fins esgotar el personal. Hi ha queixes però no solucions. Portem dos anys d’abusos clars, que han permès retallades brutals en personal i oficines. Parlo ara dels bancs, però hem d’afegir-hi tots aquells altres serveis dels quals abans gaudíem sense passar pels filtres de les cites prèvies. El retorn a la normalitat ha de ser possible i viable, però per això cal ser defensats per qui en té l’obligació. Per una banda les institucions: municipals, autonòmiques o central, i per altra, les associacions de consumidors, de defensa del client, etc. El que no és de rebut és passar hores buscant contacte i quan s’aconsegueix haver de seguir instruccions que ni tècnics en la matèria comprenen o poden seguir. Finalment, constatar com son ateses moltes de les persones, dona per protestar als més alts nivells. Hem d’exigir trencar aquest maleït cercle viciós, en el que estem arran la pandèmia. Ara, res ho justifica.