Joan Roma

ALGÚ S’HO HAVIA CREGUT ? En aquesta carrera interminable de despropòsits d’ERC i Junts, està agafant la davantera Junts, intentant arribar primera, a la meta. Crec, sincerament que ho aconseguirà, tot i que ERC els hi posarà molt difícil. Dic això, després d’escoltar de veu de Míriam Nogueras, portaveu de Junts, greus acusacions contra alguns jutges, amb noms i cognoms. Encara no s’ha adonat que sortir a l’hemicicle i parlar en nom d’un partit polític ,requereix, no només posar-hi cara, sinó sobretot cervell. Molt de cervell que vol dir coneixement de les normes i regles en que es fonamenta un Estat democràtic. Si realment té proves de comportament falsari, prevaricador, i d’actuacions contràries a la fidelitat a la llei, per part de persones concretes, jutges o no, el seu deure, és presentar denúncia davant els tribunals. Tenim un bon nombre de sentències contra membres de l’estament judicial que van trair el jurament fet. Però, si aquest fet, ha estat prou rellevant i greu com per obligar a intervenir el Ministre de Justícia, per posar ordre i seny, els dos partits independentistes, continuen la seva creuada amb una iniciativa que demostra el nul coneixement de les regles i normes del Congrés de Diputats i del Senat, i de qualsevol cambra parlamentària, nacional o estatal. Pretendre obrir comissions d’investigació, per a estudiar i investigar procediments judicials, duts a terme, en els darrers anys, suposa un dels més grans disbarats escoltats mai en seu parlamentària. En un Estat , amb democràcia plena, és impensable cridar a declarar a membres de l’estament judicial i amenaçar-los de que cas de no atendre les compareixences poden ser imputats penalment. Ho sento, però com diputat durant quatre legislatures, no puc donar crèdit a tanta ignorància, prepotència, però sobretot, nul sentit del ridícul. Quedava clar que l’estament judicial, per unanimitat, acordaria que cap membre compareixerà davant cap comissió d’investigació del Congrés ni del Senat. I que es guardin molt de llençar amenaces o invocar causes penals, perquè les coses poden anar a l’inrevés. Arribats aquí, em demano, qui assessora aquesta gent ? Es a dir, d’on treuen que alegrament poden proposar comissions d’investigació, sobre actuacions judicials, imaginant que se’ls pot convocar i fer comparèixer com si fossin paletes o fusters ? Es que no tenen clara la separació de poders, la confidencialitat de les actuacions, el secret que empara les deliberacions, prèvies a les resolucions ? Es que creuen que cas de comparèixer, podrien fer un centenar de preguntes , sense obtenir cap resposta, de cap d’ells. Estem superant totes les cotes de mediocritat, ignorància, i ridícul extrem, cosa que hauria de portar a fer plegar de la política a un bon centenar de càrrecs de partit i institucionals, per veure si amb una nova fornada, es podés recuperar un mínim de seny i professionalitat. Estic segur que tots els catalans ho agrairíem sincerament.