Joan Roma

VISITAR SANTUARIS, PREUS POPULARS ? El cost del transport públic, és un dels factors essencials per incentivar el seu ús, fins i tot en els casos de visites culturals i/o turístiques. Dic això, a la vista dels preus establerts per a visitar els Santuaris de Núria i Montserrat. Montserrat, és un dels principals destins culturals/turístics/ religiosos de Catalunya, amb xifres que des de fa anys se situen per damunt del milió i mig, amb previsió d’arribar als dos milions, en aquest any 2023. Si mirem els preus del tren cremallera, els podem considerar més o menys raonables: bitllet d’anada i tornada per adults: 13,50. Infants de 4 a 13, 6,75 i majors de 65 anys, 12.15. A aquest preu, cal afegir-hi el cost de l’aparcament, de manera que una visita d’una família conformada per quatre membres, no deixa de ser considerablement alt. Però ,si hi vol afegir la pujada, en funicular, a Sant Joan, el cost es veurà incrementat de manera molt significativa, puix costa 16 euros. Aquí, trobo un excés de preu que seria lògic rebaixar per a facilitar un trajecte que mereix visita. La tarifa la trobo desproporcionada. Si anem a Núria, el cost serà molt més elevat perquè els preus ho son; 32 euros per a un adult, en bitllet d’anada i tornada, des de Ribes; 21 per a un infant i 27 en el cas dels jubilats. Es cert que el trajecte és molt més llarg que en el cas de Montserrat, però, tot i així caldria fer una aposta per rebaixar tarifes i facilitar la visita a un dels santuaris del país. I això, em porta a fer una crida a fomentar i alhora popularitzar aquestes visites als dos principals santuaris del país, molt especialment ,al de Núria. De fet, Montserrat pel que té de proximitat a l’àrea metropolitana, i de promoció turística, en els paquets de Barcelona, ja rep prou visitants de fora, cosa que no passa, en el cas de Núria. Precisament per aquest motiu, l’aposta hauria de ser a favor de retocar preus, i posar-los a nivells autènticament populars. Ara, no ho son. Només cal anar sumant, a les tarifes del tren, les altres despeses que una família qualsevol té si vol passar unes hores o el dia sencer en un d’aquests paratges. No tot s’explica pel sobrepreu del transport de materials i aliments, perquè hi ha una notable diferència amb els dels pobles del voltant. Al final de la jornada, sumat tot plegat, produeix una considerable reducció del pressupost familiar, de manera que suposa un luxe la visita, com per no tornar-hi fins passats uns anys. La popularització de preus, facilitaria l’increment de visites, al cap de l’any. No sembla que la política de preus vagi cap aquest objectiu. Es una llàstima !!!.